La ministra, que ha destacat que aquesta mesura permet entre altres coses reforçar la lluita contra el blanqueig de capitals o l’ús indegut de societats sense activitat real, ha afirmat que s’ha fet molt treball previ i que el projecte de llei, molt tècnic “i que no hauria de tenir moltes esmenes”, s’entrarà aquest dimarts a tràmit parlamentari “amb caràcter d’urgència”. Això fa que la previsió d’aprovació del text i la seva entrada en vigor es produeixi al tomb del mes de juny i a final d’any es pugui començar a fer la depuració del registre “perquè només hi constin societats que mantinguin una activitat real”. Marsol ha explicat que s’ha fet molt treball previ i hi ha més de 4.000 societats que no han presentat mai cap beneficiari efectiu.
El projecte de llei dona resposta als estàndards internacionals i a peticions com el Moneyval i el Fòrum Global sobre Transparència i Intercanvi d’Informació amb Finalitats Fiscals de l’OCDE. Marsol ha explicat que es volen depurar realment les dades i és que de les cartes enviades a les més de 4.000 societats que no han presentat cap beneficiari efectiu, “només han contestat 60 o 70” que han procedit a regularitzar la societat. La ministra ha indicat que moltes de les societats que aparentment no tenen activitat “estan bloquejades pel departament de Tributs”.
Aquest nou projecte de llei, que ja ha estat comentat amb els grups parlamentaris segons Marsol, estableix una nova causa de dissolució societària, es modifica la legislació de la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada i es proposen noves sancions “graduades, proporcionals i dissuasives”
Les societats que es dona per fet que estan inactives han produït diversos incompliments normatius durant anys. I és que en la seva majoria, segona la titular ministerial, són societats “velles”, moltes d’elles que gestionaven patrimoni, que es podrien considerar en no pocs casos societats pantalles i que responen a altres èpoques de la ‘història’ societària andorrana, quan hi havia els denominats prestanoms. “Aquest tipus de societats no interessen”, ha exclamat Marsol.
Perquè s’activi el procediment de cancel·lació i, posteriorment, de dissolució, s’han de donar varis factors. La societat ha d’estar sense activitat econòmica efectiva i que no tinguin cap persona assalariada efectiva. I, després, que es donin a més a més dues de les tres condicions següents: no dipositar els comptes anuals; no presentar declaracions tributàries o torobar-se en bloqueig registral instat per l’administració tributària; o que no aportin la informació relativa als beneficiaris efectius.
Marsol ha indicat que el procediment serà ràpid però garantista, amb possibilitat de fer al·legacions, amb expedients publicats al BOPA i, per tant, amb publicitat… alhora, quan s’instin cancel·lacions es creuaran dades per mirar si aquestes societats inactives estan domiciliades en habitatges, en domicilis, que d’una manera o altra es puguin recuperar per reintegrar-los al mercat del lloguer si escau. Però sempre a partir del moment que s’hagi acordat la dissolució de la societat a partir d’aquest nou procediment instaurat legalment.
La resolució de la dissolució comporta fonamentalment tres passos: cancel·lació d’ofici dels assentaments al registre de societats; cancel·lació al registre tributari i desactivació fiscal; i notificació a la UIFAnd per reforçar l’accés als subjectes obligats. Com que el procediment creat a través d’aquest nou projecte de llei, que ja ha estat comentat amb els grups parlamentaris segons Marsol, estableix una nova causa de dissolució societària, es modifica la legislació de la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada i es proposen noves sancions “graduades, proporcionals i dissuasives”.