Certament, no es pot dir que el museu quedi totalment al calaix. Ara bé, la realitat és que, si hi ha algun avenç, és molt lent. La partida servirà, segons s’indica al document, per continuar avançant en els treballs preparatoris del projecte, però la seva materialització queda clarament a l’aire. En tot cas, ja es parlarà de cara al 2028, però tampoc sense cap plurianual assignat.
“Amb això no vas enlloc”, lamenta Vela, que sempre ha reclamat la necessitat d’un museu nacional. Per això, apunta que la xifra “és ridícula” i es demana “què pesen fer amb això”. Per això, apunta que “és de cara a la galeria, perquè no se’ls digui que no han fet res”. Per això recorre a la ironia: “treballa molt barat aquesta gent; a Cultura sempre treballem amb preus molt baixets” quan, lamenta, “estem parlant d’un museu nacional”.
Vela apunta que “potser tot just presentaran un projecte museogràfic”, però remarca que amb la xifra que s’ha consignat no hi ha per a gaire. “Els que jo conec van costar molt més perquè eren molt elaborats”, recorda. A la vegada, posa en relleu que “tampoc hi ha cap plurianual” i, per tant, no hi ha una sensació que realment es vulgui tirar endavant la instal·lació.
La consellera general no amaga que tot plegat la desanima, i molt. “Després de tants anys, em queda la sensació de tristesa”, apunta, tot afirmant que “ja no em crec el projecte”. I és que, remarca, “arribem setze anys després a un lloc que sembla el punt de partida de finals del segle XX”, quan es tracta “d’un projecte que hauria hagut d’engrescar” i, en canvi, “està totalment abandonat i la ciutadania no se l’ha fet seu”. I això es deu, al seu entendre, al fet que “han esgotat la paciència i les ganes de creure en un projecte que pensava que era necessari com a país”. Ara mateix, ironitza, “creure-hi és un acte de fe”.