L’arribada als cinemes andorrans es produeix després d’una fita important per a l’audiovisual del país. Cal recordar que ‘11’ va competir el 12 d’octubre a la secció oficial del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, una de les cites de referència del gènere. Ara, els seus responsables tenen la mirada posada en els premis Gaudí, als quals la pel·lícula opta a obtenir una nominació, i també treballen per aconseguir presència als Goya, als Forqué i als Feroz. El productor de Mr. Miyagi Films, David Matamoros, considera que el llargmetratge té possibilitats de destacar per una proposta que combina el cinema de gènere amb una història rodada i interpretada en català.
Precisament, la llengua és una de les apostes de la distribució comercial. I és que la producció ha decidit no doblar la pel·lícula al castellà i mantenir-la en versió original catalana a les sales d’Espanya. En total, aquest divendres s’estrena amb 36 còpies repartides per diferents ciutats, entre les quals Valladolid, Castelló i Palma.
LES MUNTANYES, UN PERSONATGE MÉS
Bona part de la identitat visual d’‘11’ neix de les localitzacions andorranes. Tot i que la història transcorre principalment a l’interior d’un refugi, les directores volien que els exteriors transmetessin una sensació d’immensitat i, al mateix temps, d’amenaça. I van trobar a la Peguera exactament el paisatge que havien imaginat.
“Era com si algú ens hagués llegit la ment”, ha explicat Serra, que recorda l’impacte de descobrir una borda de muntanya envoltada de grans cims. El contrast entre la claustrofòbia de l’interior i la immensitat de les muntanyes era imprescindible per a la història. “El refugi a la pel·li juga un paper gairebé com d’un altre personatge, i si el refugi és un personatge, l’entorn que l’envolta també ho és”, ha remarcat.
“El refugi a la pel·li juga un paper gairebé com d’un altre personatge, i si el refugi és un personatge, l’entorn que l’envolta també ho és”, remarca Paula Serra
Serra considera que Andorra té unes característiques especialment adequades per transmetre aquesta sensació. Les muntanyes que envolten les valls fan que els personatges semblin petits i vulnerables davant d’un paisatge que pot ser tan atractiu com hostil.
El productor de Contraban, Pau Riera, ha recordat que les directores “es van enamorar molt ràpidament de la Peguera” quan els van ensenyar la localització. Per a ell, un dels aspectes més rellevants del projecte és que Andorra no s’hi va incorporar de manera forçada, sinó que les característiques del país encaixaven de manera natural amb les necessitats del guió.
D’altra banda, Matamoros ha avançat que la pel·lícula té prevista la seva arribada a Islàndia, a altres mercats escandinaus i a Polònia, i que també s’ha tancat un acord per fer-ne una nova versió a les Filipines. La producció negocia, a més, la seva distribució amb una plataforma digital, tot i que encara no s’ha concretat res.
El productor ha destacat que la participació a Sitges ha estat determinant per despertar l’interès internacional. La pel·lícula treballa amb agents de vendes finlandesos i ha començat a arribar a distribuïdors que, en alguns casos, s’hi van interessar inicialment només a partir del tràiler i del guió.