Han estat la catalana Montserrat Xirau i el seu equip els qui s’han encarregat de sotmetre la bandera, que data de finals del segle XIX, a tot un procés exhaustiu de restauració. Napoleó III va donar-la al Principat el 1866. La bandera està formada per “fragments rectangulars de tela de lli”, segons expliquen fonts del Consell General. Al mig, l’escut del Principat destaca en solitari, gran: la mitra d’or, els tres pals del comte de Foix, els quatre pals de Catalunya i dues vaques.
“En el moment de la valoració”, apunta la cambra a les xarxes socials, “l’estat de conservació era dolent; el teixit estava molt brut i fràgil”. Forats, estrips i pèrdues de suport i un escut “arrugat” amb pintura escassa, afeblida. La restauració, doncs, s’ha hagut de fer amb “molta cura per protegir els materials”. “La intervenció ha permès estabilitzar el teixit, consolidar les zones més fràgils i millorar-ne l’estat de conservació, respectant els materials originals i l’alt valor històric i simbòlic d’aquesta peça única”, amplien des del Consell General.
Ara que la reobertura de la Casa de la Vall al públic és imminent –dimarts 23 de desembre–, els visitants han de saber que podran badar davant la primera bandera oficial d’Andorra a l’entrada mateixa de l’edifici. S’ha protegit la tela amb una vitrina “feta a mida” per garantir-ne la preservació. A banda, per cert, de la conducció del treball de restauració per part de Xirau, el departament Patrimoni Cultural també ha coordinat i seguit de prop aquesta tasca de ‘restitució’. Fins que Andorra no va disposar d’aquest regal de l’emperador gal es va utilitzar, tot sovint, “una ensenya basada en els colors medievals catalans i en els de la casa de Foix”.