La placa que va associat a l’urna de metacrilat fa referència al “cap de l’última ossa d’Ordino” i parla d’un “testimoni excepcional” perquè pertany “a l’última ossa coneguda del territori d’Ordino”. “La peça ha estat cedida temporalment a l’honorable comú d’Ordino per la senyora Glòria Benazet Gacia, en homenatge a la memòria del país i com a reconeixement del seu valor històric i patrimonial”. Glòria Benazet era la tieta de l’impulsor del registre de la marca Benossa. I qui va rebre, almenys en part, l’herència d’aquella.
El comú, encara que no ho ha explicat públicament, hauria signat un conveni amb Benazet per tal que es pugui fer l’exposició de la màscara. Un conveni que té dues potes clau. D’una banda, la corporació reconeix que el cap de l’ossa és de titularitat de Benazet, amb la qual cosa, l’hereu de ca l’Antonieta, que no tenia cap prova de la propietat de la màscara, ara ja té un instrument legal que li reconeix el que pretenia. I si la marca registrada li serveix de poc, el reconeixement de la propietat del vell cap de l’os li podria servir de força més.
Fa unes setmanes, amb la intermediació dels dos cònsols, Maria del Mar Coma i Eduard Betriu, es va mirar que l’entitat que promou la festa i Benazet acostessin posicions
Amb el comú sí que ha pogut signar un conveni. En canvi, el que no s’ha pogut firmar és cap acord amb l’Associació de Cultura Popular d’Ordino. Fa unes setmanes, amb la intermediació dels dos cònsols, Maria del Mar Coma i Eduard Betriu, es va mirar que l’entitat que promou la festa i Benazet acostessin posicions. Es pretenia que signessin un conveni entre les dues parts. Bàsicament, suposadament, perquè l’associació pogués utilitzar a discreció el cap de l’ossa i la seva imatge. La contraprestació era, però, admetre que l’element que dona sentit a la festa és propietat de Benazet. Estudiat tot plegat, l’associació hauria declinat amablement l’oferiment.
Mentrestant, les reclamacions creuades fetes per Benazet i l’ACPO, inclòs l’investigador Albert Roig, autor d’un llibre-estudi divulgatiu de la festa, es mantenen en ‘stand by’. Ni Benazet no ha renunciat a la marca, és a dir, ni Benazet no hauria contactat amb l’OMPA per deixar sense efecte el registre promulgat fa uns mesos, ni Roig hauria retirat el llibre que té una portada amb una il·lustració de Montse Mayol que reprodueix la imatge de la màscara.