“En el marc del projecte didàctic de museu”, continua la cap d’àrea, “organitzem tallers, però els estudiants de secundària no se sumen. Hem de picar molta més pedra. Oferir propostes que enganxin, que interpel·lin aquest públic. No ens en sortim, la veritat. Si trasteges una mica en la situació dels museus del nostre entorn –i no ho dic per justificar-me–, molts espais estan igual”. La pesca dels joves, doncs, sembla quasi una batalla perduda. És un públic que es recupera –puntualment– força més endavant: “L’enganxes a través del públic familiar, quan ja són pares”. El públic familiar sí que “funciona”. El visitant més comú –si ens fixem en edats– és el de tercera edat: “Participen en les activitats, repeteixen en la programació, ens porten gent, contribueixen al boca-orella…”.
Un altre escull de l’àrea –apunta Casabella– és la inestabilitat de la plantilla de guies de museus: “Sempre hi ha mancança de personal. Ara bé, els guies que tenim, que són els que obren cada matí els museus i donen la benvinguda als visitants, són excepcionals. Ens en falten, però. I la setmana vinent, precisament, sortirà publicat un edicte per a la contractació de guies eventuals d’estiu, un període en què incorporem joves estudiants universitaris. Després, també traiem places de guia cultural per a la franja de maig a desembre”. Per a Casabella, els guies són “una peça clau” de l’engranatge cultural: “Sovint es veu la seva feina com una tasca secundària, però ells són part de la imatge del país quan atenen els milers de turistes que ens visiten”.
“No hem d’assumir, però, així com així, que som el germà petit. No ens hem de rendir. Hem de continuar treballant perquè la cultura s’inclogui dins de la visió turística del país. Ha de tenir un paper més important”
Pel que fa a xifres de visitants, les dades registren, any rere any, una alça, encara que sigui tímida: “Des del 2021, els museus gestionats per Govern han experimentat un creixement de visites. Un creixement que es nota, sobretot, a la Casa d’Areny-Plandolit, que el 2025 va rebre quasi 20.000 visitants. Són moltes visites, molta gent que ha descobert aquest espai, que ha gaudit del sistema d’hologrames que es pot veure al cap de casa”. Per contra, Casa de la Vall no ha viscut un increment de la xifra de visitants. Casabella treu a col·lació la reforma: “La casa va romandre tanca pel procés de remodelació”. La cap d’àrea parla satisfeta, també, dels resultats de Casa Rull: “És un equipament que amb prou feines superava els 2.000 visitants anuals i el 2025 va arribar als 5.000. Costa molt, la veritat, que la gent vagi a Casa Rull per la seva ubicació [Sispony]”. El Museu de l’Automòbil va punxar l’any passat, però “cal recordar que va estar dos mesos tancat a causa de l’episodi de detecció d’amiant”.
Casabella diu que l’augment de visitants respon a més confiança de la gent del país (més residents atrets per les col·leccions nacionals gràcies a programes com Nits d’Estiu o Canya als Museus: “Els estem fidelitzant”) i a l’èxit del projecte didàctic: “Tots els museus –i ara també els monuments– disposen d’un projecte didàctic. Un conjunt d’activitats pensades per a infants de primària i secundària que ha fet que moltes escoltes participin dels centres d’exposicions. Això es nota, per tant, en les xifres”. En funció de l’època de l’any o del contingut museístic, però, el públic varia: el públic francès predomina al Museu de l’Automòbil; en temporada baixa, grups que venen per agència de viatge; a l’estiu, públic familiar; en primavera i tardor, escoltar, sobretot.
La digitalització i l’accessibilitat són dues línies de treball d’acostament al públic que des de l’àrea es volen reforçar i, de fet, es treballen de forma permanent: “Quant a la digitalització, no hi hem entrat molt encara, però sí que estem fent accions per millorar les pàgines web dels museus. Accions com ara incloure més informació sobre les col·leccions”. L’accessibilitat, en canvi, s’està accelerant: “Des de fa un parell d’anys, estem treballant per millorar-la en tots els equipaments que gestionem. És un repte, però. Fer accessible Casa d’Areny-Plandolit, per exemple, no és evident. Pensa que és una casa que es remunta al segle XVII”. L’accessibilitat no només s’enfoca en un àmbit físic, arquitectònic. També es vol afavorir la inclusió sensorial i cognitiva amb recursos com les olors –olor de fusta i paper de pipa a la biblioteca de Casa d’Areny-Plandolit o olor de pa acabat de fer a Casa Rull–, el tacte (amb el quadre palpable de Don Guillem de Plandolit i d’Areny per “tenir una idea de com era el seu rostre”) o codis QR pensats per facilitar les visites a les persones amb problemes auditius o visuals. Pel que fa a l’esfera física, s’està treballant, per exemple, en habilitar taulells que no siguin molt alts. L’àmbit cognitiu, d’altra banda, es reforça amb “fullets informatius afavoreixen la lectura fàcil”. “Accions petites que, sumades, afavoreixen aquest apropament a la diversitat de la societat”, segons Casabella.
Tota aquesta bateria de projectes, programes i estratègies denota un esforç i una realitat: la cultura és “el germà petit” en el terreny de l’oci, en el catàleg d’opcions que es despleguen per destinar el temps lliure. “No hem d’assumir, però, així com així, que som el germà petit. No ens hem de rendir. Hem de continuar treballant perquè la cultura s’inclogui dins de la visió turística del país. Ha de tenir un paper més important”. Casabella, que apunta que el ministeri treballa “pels ciutadans d’Andorra, però també pels turistes”, considera que “la cultura i l’educació són els espais referents per desenvolupar el pensament crític en aquests moments complicats que vivim”. “Podem contribuir”, resumeix, “a crear un destí de qualitat. Hem de ser ambiciosos”. I no caure, doncs, en la frustració de ser el germà petit.