Roig estava dedicat, dissabte, al control d’accessos. I només va poder veure l’espectacle -n’havia vist els assajos, això sí- en fragments, especialment el segon torn, en què ja no calia estar pendent de donar continuïtat a entrades. Però s’ha mostrat, d’entrada, molt agraït a institucions i patrocinadors que han fet costat a la iniciativa. I, també i és clar, ha fet extensiu dit agraïment a tots els participants directes en l’espectacle. Els que han estat darrera i davant de l’escenari, amb un centenar de dansaires de cinc esbarts diferents, tots els del país, que ballen per amor a l’art. Literalment.
Com a primera reacció després de l’estrena, el dinamitzador cultural, antropòleg, investigador cultural i comunicador expressava “la satisfacció per com ha anat tot”. Roig parla “d’haver superat totes les expectatives que ens havíem creat i, per tant, molt contents en aquest sentit”. També hi afegia satisfacció i alegria “per la resposta de la gent, del poble, en voler veure aquesta mostra d’identitat del país i de la seva essència i dels seus valors a través de la música i la dansa”. I a part d’agrair el suport de les institucions, “posar de manifest el que creiem fermament, i és que la cultura popular és un bé patrimonial al qual cal continuar donant valor i i cal continuar posant-lo més a primera línia de les activitats culturals que es fan en el país”.
IDENTITAT DE PAÍS
Albert Roig també explica que “l’espectacle està concebut perquè perduri i perquè sigui exportable fins i tot en representacions internacionals mostrant identitat de país, com ara una exposició internacional”. Admet el president de Contradans que “tot plegat només són, de moment, comentaris de passadís”, però que el mateix bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Josep-Lluís Serrano, que va assistir a la segona de les funcions, va deixar anar després de mostrar la seva satisfacció amb el muntatge.
“L’espectacle està concebut perquè perduri i perquè sigui exportable fins i tot en representacions internacionals mostrant identitat de país, com ara una exposició internacional”
“Han de confluir molts astres perquè no només ha d’estar tothom disposat i disponible -tenint en compte que són cinc esbarts cadascú amb les seves pròpies dinàmiques i que cadascú té la seva feina a part de ballar- sinó que hi hauria uns costos al darrera a assumir”, continua indicant Roig. “Però com a mínim l’espectacle hi és, que abans no teníem ni això, i crec que tothom se l’ha fet seu, és a dir que és un espectacle de tots. A partir d’aquí, es pot plantejar tot.”
La primera possibilitat és que l’espectacle, de 45 minuts de durada i configurat per vuit ‘quadres’ o escenes diferents que simbolitzen des de la troballa de la verge a la construcció de la primera capella o l’incendi posterior. O la coronació de la Mare de Déu com a patrona i la construcció del nou santuari, es repeteixi com a acte complementari per la Constitució. Si es pogués a la plaça del Consell General, per exemple, i tenint en compte les mesures de seguretat i el pes que pot suportar l’espai, segurament podrien veure el muntatge unes quantes persones més. Fins ara, 600 dividides en les dues funcions. El màxim que cabia al claustre.