Mancho i Tarradellas formen part del grup de recerca Ars Picta. Aquest, està especialitzat en la recerca històrica en el món de l’art i, més específicament, en les pintures murals. I en el cas de la segona ja té experiència amb obres romàniques andorranes, ja que també va investigar sobre els murals de Sant Miquel d’Engolasters. Feia temps, però, que tots dos treballaven en les indagacions que els han portat a la troballa.
Se sabia que les pintures existien. Tot just per una fotografia en blanc i negre dels anys trenta. Llavors van ser arrencades i, inicialment, traslladades a Barcelona, per iniciar un llarg periple, desconegut ja els darrers temps, quan es va perdre la pista. Els dos experts d’Ars Picta van sentir a parlar de les pintures, tot i que, el 2020, quan van començar a seguir el rastre, tot just sabien que es tractava d’una peça d’origen català.
Finalment, tot ha fructificat fa pocs dies. Dijous passat, van poder veure la peça. I van poder constatar que era la del temple massanenc. O, almenys, una part. Això sí, segons han explicat en les jornades i ha recollit el diari català El Punt Avui, hi van poder accedir amb la condició de no revelar la identitat de la persona que les posseeix ara mateix, després d’haver passat per vàries mans des de la seva desaparició als anys 30.
La pintura, es deixa clar, no està en venda. Segons s’ha pogut investigar, de Barcelona van viatjar a Madrid, on van ser comprades per l’antiquari Apolinar Sánchez Villalba. Posteriorment, van ser venudes als Estats Units i, més tard, se sap que van tornar a Europa i, finalment, a França, on, com a mínim aquest tros, s’ha pogut localitzar. Justament, aquest llarg periple i aquest constant canvi de mans és el que pot haver afectat el seu estat actual.
El mural original, que dataria del segle XII, mostra tres personatges. Al centre, la Mare de Déu, amb una túnica clara i mantell fosc. Als dos costats, Sant Pere i Sant Pau.
Fonts de Patrimoni Cultural han explicat que diversos tècnics del departament han seguit la compareixença i, lògicament, el fet de saber que la pintura en qüestió era de Sant Cristòfol, ja es tenen clar els primers passos a fer. Es preveu que aquest mateix dimecres ja s’intenti contactar amb els dos investigadors. L’objectiu és ampliar la informació. Especialment, un desig que es té és mirar si és factible de, com a mínim, veure in situ la pintura i analitzar de primera mà quin és el seu estat de conservació.
Comentaris (9)