Així ho ha explicat a l’Altaveu la propietària de Llibre Idees, a qui una trucada aquest dissabte a la tarda va deixar absolutament de pedra. L’avisaven que agafarien que tenia exposats en un dels prestatges -a la secció d’història- i els posarien a disposició d’un batlle, que hauria de determinar què fer a partir d’ara. Tota una sorpresa tenint en compte que feia temps que aquest polèmic llibre estava disponible a l’establiment.
“Des que vam obrir, hi havia gent que el demanava, però no el teníem perquè, per un tema de drets, a Espanya no es distribuïa”, recorda Méndez. Tot va canviar el 2016. En complir-se els 70 anys de la mort de Hitler, el seu autor, els drets van quedar automàticament alliberats. És a dir, qualsevol editorial el podia publicar. I això van fer empreses espanyoles, seguint, això sí, certes limitacions. I això va permetre que Llibre idees el pogués portar a Andorra.
“La gent, unes deu persones cada any, ens el demanava, sobretot per un tema acadèmic o de curiositat, voler saber què passava pel cap d’una persona que, després, va fer el que va fer”, explica la propietària de la botiga. Per tant, fa temps que “La meva lluita” estava disponible a la cèntrica llibreria. “Si es venia, es portava un altre”, indica Méndez. I, lògicament, refermant que “està permès a Espanya i a Europa... i a Andorra també”. De fet, remarca que “el tenen a les biblioteques”. Més concretament, i segons el catàleg virtual, a la de Govern.
Per això, la reacció policial li sembla absolutament fora de lloc. “Ens va semblar insòlit i ens va sorprendre molt l’actitud, que va ser una mica forassenyada. Justament, similar al que hauria passat en l’època de Hitler”, afirma. A més, la forma d’actuar la va trobar força desafortunada. “Va ser molt desagradable”, indica.
I aquesta sensació no es té únicament a la llibreria. També a bona part del sector cultural del país. I, sobretot, queda clar que l’actuació policial està generant un fort rebombori a nivell intern, fins i tot. Ja aquest dissabte a la nit però sobretot a partir d’aquest matí diumenge, quan l’actuació impulsada pel funcionari, amb experiència literària i del grup de patrulles -encara que sense estar de servei en el moment d’activar l’alerta-, ha començat a agafar volada de debò, hi ha hagut una cadena de trucades per demanar explicacions davant d’una acció que es considera, encara que si escau ho hauran de decidir les autoritats judicials, del tot desproporcionada.
Segons Paloma Méndez, propietària de Llibre Idees, el que va passar “seria com si algú d’extrema dreta ve i s’indigna perquè tenim el ‘Manifest Comunista’ de Karl Marx”
Malgrat això, i també tot i la seguretat que tenir el llibre del dictador i genocida alemany no suposa cap infracció ni molt menys un delicte, no preveu fer cap denúncia de l’actuació policial. “No em ficaré en un tema d’advocats. Per començar, no tinc temps. Tinc molta feina per posar-me a demandar la policia andorrana”, apunta la botiguera. Ara bé, sí que confia que “això quedi en no-res, que el batlle tingui una mica de cap i tanqui tot plegat”. També deixa clar que si, finalment, prohibeixen el llibre a Andorra, “no el tornarem a demanar”.
Méndez defensa, a més a més, que el ‘Mein Kampft’ no estava pas a primera vista. Més aviat, al contrari. “El teníem a la secció d’història amb molts altres llibres, sense fer cap mena d’apologia”, remarca. I, de fet, juntament amb altres llibres d’una ideologia totalment oposada com el ‘Manifest Comunista’. El que va passar, de fet, seria, al seu entendre, “com si algú d’extrema dreta ve i s’indigna perquè tenim l’obra de Karl Marx”. A banda, la llibretera defensa un aspecte essencial: no és dolent que es pugui consultar el llibre de Hitler perquè “conèixer els errors de la història és bàsic per no repetir-los”.
Pel que fa a la intervenció de la patrulla uniformada, des del cos es considera que hauria estat correcta i mirant d’envair el mínim possible l’activitat comercial, que estava a punt de finalitzar quan es van presentar a l’establiment. Altra cosa és la reacció inicial de l’agent, cal recordar de paisà, que no és el primer cop, fins i tot de servei i actuant com a uniformat, que mostra comportaments i actituds fora del que s’ajustaria al seu moment. Com aparentment sembla que hauria estat en aquesta ocasió.