Colom deixa clar que “com que no venem entrades” és difícil de poder donar xifres d’assistència. Però cert és que la immensa majoria de les propostes, fins i tot aquelles que s’han fet en espais més amplis com la plaça Guillemó -vegi’s, per exemple, les celebrades ‘Maruja Limón’- han atret un més que acceptable, i en alguns casos multitudinari, públic. I, a més a més, en no pocs casos entregat a la causa i, fins i tot, coneixedor de les habilitats dels artistes i les seves propostes. O s’han deixat seduir per actuacions com les dels contry punkarres de Vandoliers.
La salsa llatina de Compota de Manana, la música cubana de Joao del Monte o la proposta de Juventude també han estat d’allò més atraient sense oblidar un estol d’artistes locals que han fet, com no, la delícia del públic de quilòmetre zero. Perquè a diferència d’altres iniciatives que es fan al país, el Jambo té molt de públic de país. I des d’Isolda a Eugenia Correia, passant per Odara Trio, Komanem, Quim Salvat, Four Flags, Bluetonics o Kic Barrock, entre molts d’altres, també han triomfat en els escenaris per on han passat. Igual que els esbarts en mode contemporani.
“És un festival consolidat, que tothom el té a les seves agendes i amb un públic molt content de la programació que s’ha ofert”, indica Colom, que es mostra “super satisfets” de com ha anat el Jambo 2026, sense cap mena d’incidència remarcable i amb tot força rodat. Però “després de tretze anys hem de començar a mirar si volem seguir com estem o si volem fer canvis”. I de les paraules del pare de la criatura, és obvi que transcendeix que es voldrien fer canvis per fer créixer el ‘nen’. Però també que cal mesurar molt bé si els canvis que es vulguin fer són assumibles.
“El festival ja és madur”, prossegueix Colom, que indica, reforçant el seu discurs, que “és moment de prendre decisions”. i de mirar “si podem tenir més suport de patrocinadors i poder fer altres coses que tenim en ment”. En definitiva, fer-se grans. Fer noves apostes. Potser alguns dies més. Però plantejar propostes més ambicioses. No perquè no ho hagin estat fins ara. Si no per optar a catxets una mica més elevats. I fer-ho tot plegat encara una mica més rodó del que ja està sent.