La seva relació amb el cinema va començar dins de casa, entre teatre amateur i tardes de pel·lícules al videoclub, però va ser un rodatge televisiu el que li va permetre descobrir la fascinació per tot allò que passa darrere de les càmeres. Amb els diners que va cobrar d’aquella primera experiència es va comprar una càmera.

Avui, director, ajudant de direcció, guionista i productor, assumeix que per viure de l’audiovisual cal diversificar-se i, sobretot, tenir paciència. Fer cinema des d’Andorra també implica buscar oportunitats més enllà de les fronteres. Romance considera que el país pot oferir possibilitats per la menor competència, però admet que els projectes cinematogràfics de més envergadura necessiten altres vies de finançament.

La intel·ligència artificial és una altra de les qüestions que formen part del seu present, especialment com a eina de preproducció, tot i que defensa el component humà de la creació. I mentre continua treballant en nous projectes, té clar quin és el somni pendent: aconseguir els recursos necessaris per rodar el seu primer llargmetratge de ficció.