L’homenatjada va ser molt més que una cuinera: durant més de cinquanta anys va reinterpretar i mantenir vives les receptes ancestrals dels Pirineus, adaptant-les als nous temps sense perdre’n l’essència. Va començar cuinant per a treballadors de la pedra als anys seixanta i va acabar convertint establiments com el Bar del Pont de la Massana en referents gastronòmics, amb plats que van esdevenir icònics (arrossos i escudelles).
El segell es presenta, doncs, com un homenatge que va més enllà de la gastronomia: reconeix la seva tasca de recopilació i transmissió de la cuina andorrana i el seu impacte en generacions posteriors. És, en definitiva, un gest per posar en valor una herència culinària que forma part de la identitat nacional i que figures com Ribes Rogé van contribuir decisivament a conservar.
El segell en record de Dolors Ribes. [