Tant en un cas com l’altre, Bonell ha assegurat que s’ha treballat de forma conjunta amb els comuns respectius (Escaldes-Engordany i Canillo), tenint la garantia que tots dos, si és necessari, incorporaran les modificacions escaients als seus plans urbanístics.
En el cas de Sant Joan de Caselles s’ha destacat que és un dels monuments “més rellevants i singulars” del país, una església romànica dels segles X-XI, amb dos porxos, un campanar exempt i que a l’interior guarda un Crist en estuc “excepcional”.
Segons ha detallat la tècnica de Patrimoni Cultural, Lídia Torres, després d’estudiar la zona, s’ha delimitat com a zona 1, que és la que inclou el perímetre de protecció de 20 metres, una única finca de l’entorn immediat del monument. Aquí s’han prioritzat els criteris patrimonials per conservar el caràcter agrícola i paisatgístic i assegura la contemplació del monument. Les mesures incloses en aquesta zona són “d’obligat compliment pel comú”.
Pel que fa a la zona 2, la preventiva, inclou les visuals i els criteris establers seran propostes que el comú podrà decidir incloure o no en el POUP. En aquest cas es diferencien sis àmbits específics: agrícola i rural, al nord i sud del monument; boscós, que té com a objectiu evitar que noves edificacions o infraestructures puguin alterar el paisatge; el de construccions contemporànies, a la part més extrema de la delimitació i on hi haurà control de materials i acabats de les edificacions perquè no pertorbin el monument; el nucli tradicional del Vilar, on es busca mantenir les característiques morfològiques i la volumetria del nucli; l’àmbit de creixement del nucli tradicional, que crea un espai de creixement de baixa intensitat en harmonia amb el nucli històric del Vilar; i finalment l’àmbit del riu Valira d’Orient, que vol mantenir el caràcter natural propi del curs fluvial.
A Sant Miquel d’Engolasters, església romànica del s. XII i que destaca per l’esveltesa del campanar, les cares esculpides a la pedra i la reproducció de les pintures murals a l’interior, s’han detectat certs paral·lelismes amb el monument canillenc.
En aquest cas, l’església s’alça en una plana que la converteix en una fita visible malgrat el desenvolupament urbanístic de l’entorn, si bé encara es conserva també el caràcter agrícola i tradicional de la zona.
Com a Canillo, en la zona definida com a 1, a tocar del monument i dins dels 20 metres de protecció, s’hi apliquen el mateixos criteris. En el cas de la zona 2, inclou els elements que envolen l’església i també s’han definit sis àmbits diferents en els quals es proposaran criteris a seguir per part del comú. L’àmbit agrícola, el taló de fons de l’església; el rural, que inclou tres zones que conserven bordes tradicionals que es volen preservar; el de la carretera d’Engolasters, que està a tocar del monument i que es confia que algun dia s’arribi a desenvolupar una desviació que permeti pacificar el trànsit; l’àmbit de construccions contemporànies, on es busca minimitzar-ne l’impacte implantant mesures com vegetació o incidint en actuacions de millora que busquen la “màxima integració”, ha exposat el tècnic de Patrimoni Max Vela; l’àmbit de creixement urbà, que és la part que queda per sota de la carretera i que és on hi ha l’objectiu que es desenvolupi garantint sempre la preservació de la vista cap al fons de la vall des del monument; i l’àmbit de creixement dels nuclis tradicionals.
Un cop demà es publiquin al BOPA els detalls dels dos entorns, s’obrirà un termini de 2 mesos per presentar al·legacions. La ministra no ha descartat que s’arribin, però ha remarcat el fet que durant mesos s’ha fet treball amb alguns propietaris i s’ha pogut “minimitzar algunes al·legacions”. En tot cas ho ha definit com un “procés normal”.
CANDIDATURA UNESCO
Bonell ha destacat que amb aquests dos nous entorns ja són 19 els béns d’interès cultural que tindran delimitació de protecció i ha apuntat que de la candidatura a la Unesco, només falta enllestir els entorns de Sant Martí de la Cortinada. “Està en procés i esperem que abans del gener o com a molt tard al gener, el puguem presentar i incloure’l en la candidatura”, ha exposat Bonell. Alhora, ha destacat que els altres béns de la candidatura com és Sant Romà de les Bons i Sant Climent de Pal no disposaran d’entorns de protecció però sí de dos instruments que els permeten presentar-los amb el dossier de candidatura: Sant Romà de les Bons disposa d’un pla general de rehabilitació que s’ha treballat amb el comú i Sant Climent de pal disposa d’un pla especial.