L’USdA demana a Macron “una intervenció institucional” per garantir els drets socials al país

El sindicat avisa que no donaran suport a l’acord d’associació si no hi ha avenços claus com la limitació de l’acomiadament lliure o que la cobertura sanitària deixi d’estar vinculada a tenir feina

El líder de l'USdA, Gabriel Ubach, durant una manifestació.

La Unió Sindical (USdA) ha enviat una carta al Copríncep francès, Emmanuel Macron, per denunciar “la gran preocupació per la situació social, laboral i democràtica” del país, tot demanant “una intervenció instituticonal” per “garantir que el futur europeu d’Andorra no es construeixi al marge dels drets socials”. Justament, l’entitat posa en relleu que el seu suport a l’acord d’associació requereix prèviament que es potenciï la negociació col·lectiva, que es revisi el sistema d’acomiadament o que es desvinculi l’accés a la sanitat del manteniment d’un lloc de treball. Si això no es compleix, adverteixen, s’oposaran obertament al conveni perquè “no podem avalar un procés que ignori els drets fonamentals de la classe treballadora”.

En l’escrit, que el sindicat ha compartit públicament, es posa en relleu que els hauria agradat poder traslladar directament aquestes impressions al Copríncep durant la seva visita al país, específicament en la trobada amb la societat civil. Es deixa entendre un retret pel fet que cap representant de l’USdA fos convidat a l’acte. Més enllà d’això, la carta, adreçada dirctament a Macron lamenta queAndorra ha definit un model econòmic clar” però no ha fet el mateix amb un “model social que protegeixi la seva població”, una situació que respon a decisions polítiques sostingudes que han prioritzat el creixement econòmic per damunt dels drets socials”.

“Un acord d’associació que no vagi acompanyat d’una convergència real en drets socials, laborals i democràtics només consolidaria un model desequilibrat i injust”, adverteixen en una carta dirigida al Copríncep

Fruit d’això, es posa en relleu tota una sèrie de disfuncions, com ara l’acomiadament “pràcticament lliure” o el fet que es vinculi la cobertura sanitària al lloc de treball. També es lamenta la manca de representació laboral real i de negociació col·lectiva o l’absència de delegats de seguretat i higiene així com el fet que els salaris són “insuficients” i hi ha “una crisi d’habitatge que expulsa residents”. Un context que “pren una rellevància determinant en el marc del procés d’acord d’associació amb la Unió Europea”.

I és aquí on s’adverteix que “el suport sindical a aquest acord no és ni pot ser incondicional”, ja que “no és acceptable avançar cap a una integració econòmica amb Europa mentre es mantenen estàndards socials i laborals clarament inferiors”. Per tant, es considera que “un acord d’associació que no vagi acompanyat d’una convergència real en drets socials, laborals i democràtics només consolidaria un model desequilibrat i injust”.

Per això, posen diferents condicions per poder donar-hi suport. Entre aquestes, el desenvolupament real del dret a la negociació col·lectiva i a la representació dels treballadors, la revisió del sistema d’acomiadament per garantir una protecció efectiva, la desvinculació de l’accés a la sanitat del manteniment del lloc de treball, polítiques efectives per garantir l’accés a un habitatge digne o el reconeixement del Primer de Maig com a festiu real”. Si això no es fa realitat, adverteixen, “l’USdA es reserva el dret d’oposar-se activament a l’acord i de promoure mobilitzacions socials, entenent que no es pot avalar un procés que ignori els drets fonamentals de la classe treballadora”.

Més enllà d’això, també es trasllada al Copríncep la “preocupació” per la situació democràtica que provoca el fet de tenir “una part important de la població sense dret a vot, un accés a la nacionalitat extremadament restrictiu i un sistema electoral que genera distorsions en la representació”. Es tracta, lamenten, d’un model que “limita la qualitat democràtica i la legitimitat de les decisions polítiques”.

Davant d’aquesta constatació, des de l’USdA es considera que el moment actual exigeix una intervenció institucional que garanteixi que el futur europeu d’Andorra no es construeixi al marge dels drets socials”. I és que, alerten al Copríncep, “el conflicte social existent no és conjuntural, sinó estructural, i que la seva resolució no pot continuar ajornant-se”.