Així ho han explicat aquest dimarts la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Cervós, i la cap d’àrea de Serveis Sociosanitaris, Montserrat Gil, tot recordant que aquest és un projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, al qual Andorra s’hi va adherir amb la signatura d’un conveni de col·laboració a finals de l’any passat. Radars és una xarxa que té com a objectiu prevenir la soledat no volguda de majors de 75 anys, detectar situacions de risc, crear vincles de confiança i promoure la participació social de les persones grans. La voluntat del projecte, ressalta Marín, no és substituir els serveis socials ni sanitaris, sinó “complementar, acompanyar i crear comunitat”.
Segons dades del 2025, la població d’Andorra major de 65 anys és de 14.105 persones (16% del total). D’aquestes 3.544 viuen soles i 1.775 tenen més de 75 anys. Cervós, incideix que aquest és un projecte molt necessari perquè “l’embelliment de la població és un repte a Andorra, el nombre persones grans anirà en augment i també les persones que viuen soles”, ha manifestat, tot afegint que “moltes vegades presenten un aïllament social que és invisible, fragilitat i risc de vulnerabilitat. Les persones no demanen ajuda, i el que fa el projecte és actuar en aquests casos”.
Entrant en detall, el projecte consta de tres eixos -radars- diferents, començant pels comerços de proximitat -farmàcies, perruqueries, forns de pa, botigues de barri…-, ja que aquests són els que tenen una relació molt freqüent amb aquestes persones que es troben soles. També el veïnat, que el consideren una “peça clau”, i l’objectiu és que es converteixin en detectors de situacions de risc d’aquestes persones vulnerables. Finalment, els voluntaris del servei d’atenció domiciliària (15 persones) i cinc més que es troben fent la formació per unir-se al projecte. Aquests darrers s’encarregaran de fer una trucada setmanal a la persona. “Seran aquestes persones les que estan en contacte amb la gent gran i les que estaran vigilats per evitar situacions de vulnerabilitat i avisar les diferents institucions implicades perquè puguin actuar”, ha explicat Gil.
“Volem tenir un termòmetre de l’estat de benestar de la persona gran”, ha exposat Gil, tot ressaltant que “Radars ha de ser aquest algú que detecti les persones que no ens arriben als recursos que nosaltres posem a disposició”. Caldrà que la persona voluntària atengui o sàpiga atendre les verbalitzacions indirectes, i escoltar i interpretar el que volen dir; conèixer la situació familiar i de convivència, i saber cercar els seus interessos i preferències, per adaptar-los a cada persona. “Les persones grans es poden sentir soles i estar envoltades de familiars i amics. Per tot això és tant important Radars”.
El ministeri d’Afers Socials esdevé l’equip motor del projecte, el qual estableix les línies de treball que desenvoluparà la Taula Radars -espai on estan representats el ministeri, els comuns i els voluntaris- i aquest és l’espai de decisió on, entre tots els actors, es decidiran les accions a realitzar, tant des de l’àmbit de la difusió i sensibilització per augmentar la Xarxa Radars, la detecció de persones grans, com les activitats per vincular la gent gran amb la societat.