Per això, s’ha estimat més convenient no generar una partida concreta, sinó incorporar aquest nou sistema a una de més àmplia ja existent. D’aquesta forma, es dona compliment a la modificació de la Llei de per a l’erradicació de la violència de gènere aprovada el passat octubre al Consell General -només Andorra Endavant es va desmarcar- per establir un model en el qual l’Estat, Govern, actués com a responsable subsidiari en el cas que un condemnat per una agressió masclista -incloent-hi les de caràcter sexual- no afrontés la indemnització marcada pels tribunals.
Per tant, l’executiu, viu demanda a Afers Socials, es farà càrrec de pagar aquests diners si l’agressor no respon. Posteriorment, la llei obliga Govern a reclamar la quantitat abonada al condemnat per tal de rescabalar les arques públiques. Aquest canvi és el que permet que, ara, Andorra pugui aixecar la reserva que mantenia sobre una de les parts del conveni d’Istambul i, per tant, complir-lo en la seva totalitat.
Des de Govern s’explica que la mesura no tindrà una partida concreta sinó que s’englobarà en “l’anomenada ‘prestacions a famílies’. Aquesta és la que serveix per “abonar totes les prestacions econòmiques ocasionals que estableix la Llei de Serveis Socials i Sociosanitaris”. Per al 2026, la quantitat consignada -cal reiterar, per altres motius i no únicament el de les víctimes de violència de gènere- és de 3,8 milions.
D’aquesta partida, doncs, és d’on es traurà els diners per “fer front al pagament de les prestacions resoltes l’any 2025 [des de l’entrada en vigor del canvi legislatiu a finals d’octubre] i l’any 2026”. En tot cas, a més, aquesta té consideració d’ampliable. És a dir, si s’esgota es podrà incrementar la despesa prevista.
En tot cas, des del primer moment sempre s’ha indicat que el cost real de la mesura no ha de ser excessivament elevat. Així, i segons les dades de les sentències per aquests delictes emeses entre 2013 i 2024 i que tenien indemnitzacions pendents de pagar, segons la informació facilitada pel Consell Superior de la Justícia, apuntaven a uns 14.000 euros en tot aquest període. Per tant, sempre s’ha defensat que la mesura no ha de suposar cap pes especialment gran per a les arques públiques.