No haver tractat cap cas de tràfic d’éssers humans posa l’alerta sobre la detecció i la prevenció

Aquest dimarts és el Dia europeu contra el tràfic d’éssers humans, i des del Govern s’ha celebrat una formació, seguida d’una conferència, que ha anat a càrrec de Marc Salat. Però, per quin motiu és important celebrar aquestes xerrades a Andorra? Precisament per les xifres tan baixes de detecció que ha tingut el Savteh. La responsable del departament, Mireia Porras, explica que és important donar a conèixer aquesta problemàtica, però, sobretot, que els professionals siguin sensibles i la sàpiguen identificar. Si això no succeeix, difícilment es podran detectar.

El fet de no haver tractat cap cas en els darrers cinc anys no significa que no hi hagi a Andorra, “seria molt estrany que passi a tots els països menys aquí”. És cert, però, que el Principat té certes característiques que ho compliquen. Quan es parla de tràfic d’éssers humans, Porras destaca que és tot allò relacionat amb l’explotació sexual, és a dir, prostitució, pornografia, explotació laboral i, en última instància i en menor mesura (és la casuística més baixa a nivell internacional), l’extracció d’òrgans.

Aquestes situacions, en menor mesura que a altres països, és molt complicat que no es donin a Andorra. Porras destaca, però, que el Principat té “característiques que poden dificultar-ho més”. Com a tall d’exemple posa la dimensió del país o el control exhaustiu a les duanes. Malgrat això, afirma que “hi hauria d’haver algun cas, per això ens enfoquem en la detecció i la importància que els professionals coneguin la problemàtica i puguin identificar-la, per això fem formacions”. Concretament, i tenint en compte el procés que passen els casos de tràfic d’éssers humans, els més conscienciats haurien de ser el cos de policia, fiscalia, Batllia i Afers Socials, en les àrees d’atenció a la persona i la família, infància, adolescència i igualtat.

El Savteh és un equip interdisciplinari que està format per una educadora social, que és la referent dels casos, un psicòleg i una jurista. Per tant, Porras explica que, en moment que arriba algun cas, es porta a fiscalia i policia, que ha de determinar si es tracta de tràfic, o no. Si és que sí, és quan es deriva a Afers Socials. A més, el telèfon 181, que també és per la violència de gènere, també serveix per avisar d’aquestes situacions, “és una via més directa”. Els darrers anys, de fet, s’ha estudiat algunes sospites, que han resultat ser negatives.