El debat sobre el text que estableix com es descongelaran els lloguers és el primer punt de l’ordre del dia d’una sessió parlamentària que es preveu maratoniana. I no es pot negar, ha començat amb tensió. Primer, els tres grups de l’oposició han criticat amb duresa el projecte legislatiu. I, després, Marsol els ha respost. I també de forma dura, retraient-los que, al seu entendre, no tenen cap voluntat real de solucionar la situació de l’habitatge. “Els únics que creuen que és la gran problemàtica del país són Govern i els grups que li donen suport”, ha afirmat, tot apuntat que “cada vedada que proposem alguna cosa s’hi oposen sistemàticament”.
“Els únics que creuen que és la gran problemàtica del país són Govern i els grups que li donen suport”, ha afirmat la ministra, tot apuntat que “cada vedada que proposem alguna cosa s’hi oposen sistemàticament”
Per això, ha afirmat que Concòrdia, PS i Andorra Endavant el que busquen és “rèdit polític” i, de fet, els ha acusat “d’especular” amb la situació. Així, ha volgut recordar que no s’ha donat suport a cap de les dues lleis òmnibus, als textos sobre la inversió estrangera en immobles o als pressupostos amb les partides per al parc públic. “Únicament destinen els esforços a la crítica sistemàtica i a posar bastons a les rodes perquè les nostres propostes no prosperin”, ha etzibat. Davant això, ha defensat la feina feta com ara els pisos públics ja construïts, el programa per a la compra d’un primer habitatge o la posada d’immobles turístics o buits a mercat. “Per moltes esmenes a la totalitat que presentin, nosaltres continuarem treballant per l’habitatge”, ha afirmat.
Prèviament a la seva intervenció, els diferents grups han anat exposant els arguments, diferents, per defensar les esmenes a la totalitat. El líder de Concòrdia, Cerni Escalé, ha carregat amb duresa contra Govern, les polítiques del qual, ha assegurat, estan al darrere de la crisi de l’habitatge, “una situació amb la qual mai ens hauríem d’haver trobat” i que, ha recordat “perjudica els propietaris responsables, impacta en les empreses i en els llogaters”. I, ara, la nova llei encara empitjorarà tot plegat. “És permetre que el mercat salvatge segueixi igual i que, en canvi, aixeca les garanties existents en el mercat protegit”, ha afirmat. I, en aquest sentit, ha posat un exemple concret: “Fa uns dies parlava amb una dona de 70 anys que fa 50 que viu al mateix pis. Ara, ha rebut la carta i se la fa fora perquè el fill del propietari prefereix que hi visquin persones joves. Condemnem aquesta persona a anar a un mercat inexistent”. Per això, ha alertat que la llei pot provocar “veritables tragèdies”.
Per a Escalé, les receptes de Govern són equivocades, sobretot perquè no s’actua sobre la que, al seu entendre, és l’arrel del problema. “Tenim un país que no vol actuar davant l’especulació immobiliària, al mateix temps que s’augmenten les ajudes a costa de l’erari públic”, ha denunciat. També, ha avisat, cal “aturar la inversió estrangera immobiliària”, ja que “seguim permetent que pisos de 300.000 o 400.000 euros vagin a parar a mans foranes”. Per això, ha exigit Govern que “deixi de tapa el sol amb el dit i interveniu en les causes que provoquen la crisi”.
Des del grup socialdemòcrata, el seu president suplent, Pere Baró, ha posat en relleu els grans riscos que, al seu entendre, comporta el model de descongelació pel qual aposta Govern. En aquest sentit, admet que s’han pres mesures els darrers anys, però alerta que no “suficientment”. Així, ha posat en relleu que “el parc públic no arriba encara a l’1% del total de pisos” o que “no disposem d’un marc que reguli el mercat i doni eines davant una situació de crisi”. I això comporta “incertesa, dubtes i molta por” entre els llogaters. “Qui els garantirà que no haurà de marxar de casa o del país’”, s’ha demanat, tot alertant que, tal com està plantejada, la llei “crearà un caos social”.
Davant aquesta realitat, Baró ha lamentat que “han fet la llei sense escoltar ningú i de forma unilateral”, tot recordant a Xavier Espot l’escridassada patida durant la visita del Copríncep francès -”la gent està cansada que no se’ls escolti”-. Per això, ha reclamat que “es tiri enrere” i ha assegurat que “som a temps de treballar-ne una amb consens” i, sobretot, “d’evitar l’expulsió de la ciutadania de les seves cases i del país”.
Un cop escoltada Marsol, Baró ha respost. “Ens acusa de ser uns irresponsables quan fem molts propostes. Hi són a les esmenes a la llei. A veure quantes en compra”, ha apuntat. I ha insistit en el fet que el text comporta un seriós perill: “La llei és un compte enrere perquè els propietaris puguin fer fora les famílies que viuen als seus pisos. És aquesta la seva llei responsable. No hi compti amb nosaltres per fer un text que expulsarà gran part de la classe treballadora del país”.
Per la seva banda, la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, també s’ha oposat al text però, en aquest cas, per motius diferents. Així, ha posat en relleu que “les successives lleis han fet més fràgil el mercat per la inseguretat jurídica i per un intervencionisme excessiu al mercat”, que ha provocat que “molts propietaris venguin els seus pisos”. I això, alerta, és l’arrel del problema: “Si no hi ha gent disposada a posar habitatge a lloguer, no hi haurà llogaters”.
Demòcrates i Ciutadans Compromesos han fet valer la seva majoria per refusar les esmenes a la totalitat que, en canvi, han tingut el suport de tota l’oposició; ara, el projecte de llei passa a comissió on, però, no s’esperen canvis significatius
Davant aquesta situació, Montaner ha defensat l’esmena a la totalitat i ha exposat les propostes alternatives amb les quals l’han acompanyat. Aquestes, ha admès, no són noves, sinó que fa temps que la formació les defensa. És el cas de l’aposta per les construccions modulars o la prohibició que societats puguin tenir com a seu pisos particulars. També demana incentius fiscals per “recuperar els propietaris desencantats amb l’intervencionisme”. A la vegada, ha citat la possibilitat de permetre pisos més petits, la regulació del ‘coliving’ pensant especialment en els temporers o més garanties jurídiques davant els impagaments. En definitiva, un model per “reequilibrar el mercat”.
Lògicament, des de la majoria s’ha defensat la postura de Marsol, tot i que en un to menys àcid. El president del grup demòcrata, Jordi Jordana ha esgrimit que “s’han fet mesures estructurals” per l’habitatge i ha criticat, això sí, la postura de l’oposició. A PS i Concòrdia, per exemple, els ha retret que “no presentin textos alternatius” amb les esmenes a la totalitat. Sobre la proposta d’allargar les pròrrogues, ha considerat que no és adequada. “Només és una fugida endavant”, ha indicat el parlamentari canillenc.
Quan el debat s’apropava a les tres hores, ha volgut intervenir el cap de Govern per defensar el projecte de llei. Així, ha apuntat que “tenim dos grups parlamentaris, PS i Concòrdia, que proposen continuar amb les pròrrogues o intervenir de manera completa i global al mercat establint un topall als preus màxims, i Andorra Endavant, que vol que a partir de l’1 de gener es liberalitzi completament el mercat”, ha remarcat. Davant això, ha argumentat que “nosaltres proposem una cosa centrada, entre el que demanen uns i altres”. Així, assegura que “volem oferir una solució a llarg termini, equilibrada i ponderada, buscant el que creiem que és l’interès general, el terme mig entre la necessitat de desregular el mercat de lloguer i intentar protegir al màxim possible els llogaters”. A la vegada, no s’ha estat de retreure a l’oposició “falta d’empatia” per no haver donat suport a moltes mesures de l’executiu en aquest àmbit. I és aquí on ha assegurat que, durant aquestes setmanes, ha rebut crítiques no només del Sindicat d’Habitatge. També, de l’altre cantó. “Algun propietari m’ha arribat a dir que el meu avi s’avergonyiria de les mesures intervencionistes que hem adoptat”, ha explicat.
Com era d’esperar, doncs, un cop acabat el debat, llarg, de més de dues hores, s’han posat a votació les esmenes a la totalitat. Ha queda clar que els grups que donen suport a Govern, amb majoria, sí, es queden sols defensant el projecte de llei. Els vots de Demòcrates i Ciutadans Compromesos han permès superar el tràmit i, ara, el text s’haurà de treballar en comissió on, tot fa pensar, que pocs canvis hi hauran.