Marsol, durant una entrevista concedida al programa ‘Avui serà un bon dia’ de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA) ha defensat, novament, el projecte de llei que aquesta setmana entrarà a tràmit parlamentari. Un procés durant el qual, entén, el text no hauria de patir canvis substancials. De fet, així s’ha pactat amb els grups de la majoria i, per tant, es deixa un missatge força clar per a l’oposició: les esmenes que puguin fer poques opcions tindran de tirar endavant, ni tan sols de negociar-se un cop s’arribi a la comissió que el treballi.
Marsol ha avançat que dels blocs que es volen comprar aprofitant el superàvit pressupostari es podrien destinar a un projecte de ‘cohousing’ per a gent gran
“L’hem tancat ja i, pensem, que de manera equilibrada. Hem treballat intensament des de l’estiu perquè ho sigui”, ha assegurat la ministra. Per això, ja prèviament s’ha acordat amb els grups que donen suport a Govern -Demòcrates i Ciutadans Compromesos-. “Espero que no hi hagi gaires canvis, almenys per part dels nostres. Amb la majoria s’ha parlat molt i tothom ja ha fet aportacions. La idea és que està tancada a no ser que hi hagi una cosa molt fora de lloc”, ha assegurat. I aquesta idea tampoc canviarà per molt que hi hagi mobilitzacions al carrer. “Ara ja estem en un pas que hem escoltat molt a tothom i l’hem intentat adaptar a les necessitats de tothom; més lluny no crec que hi puguem anar”, ha comentat.
A preguntes dels oients del programa sí que s’ha mostrat oberta a avaluar petites modificacions però no de fons. Entre aquestes, alguna fórmula de corregir les disfuncions que es podrien generar entre trams d’increment, fet que ja va succeir amb les lleis que establien increments salarials per franges. Marsol ha admès que es poden generar en aquells lloguers a uns preus molt a prop del lìmit -per exemple els 7 euros per metre quadrat- i, per tant, accepta que es pugui mirar de trobar alguna solució.
La ministra s’ha mostrat convençuda que el procés es podrà fer de forma “garantista” pels llogaters. En aquest sentit, ha recordat que hi ha sancions previstes per a aquells propietaris que apliquin increments per sobre del fixat i que, si l’inquilí denuncia, s’hi actuarà. “Govern farà la feina de control i si hem de posar més personal, ho farem”, ha afirmat. Tot i això, s’ha volgut mostrar “convençuda” que el comportament dels arrendadors serà, en la gran majoria de casos, correcte. Fins i tot, no tots, ha apuntat, aprofitaran la llei al 100%. ”No tinc ni compromís ni certesa que no pujaran molt el preu, però molts m’han dit que aplicaran IPC i no gaire més. Potser amb algun lloguer més vell sí que es va més enllà”, ha indicat. En línies generals, ha assegurat, “conec els propietaris i estic segura que seran coherents i no faran cap cosa mal feta”.
I si ho fan, ha apuntat, hi haurà conseqüències. De fet, ha volgut defensar que qui ha estat enxampat cometent alguna irregularitat, ho ha pagat car fins ara. Es el cas d’aquells propietaris que han fet servir la coneguda com a ‘trampa del fill’ -dir que el pis és per a un familiar proper per fer fora l’inquilí-. Marsol ha explicat que s’han posat diverses sancions. Entre aquestes, una de 100.000 euros. En aquest, ha apuntat, l’infractor havia dit que l’habitatge el volia per a una persona propera i, posteriorment, el va vendre. Per això, va haver de pagar el doble de la plusvàlua generada. Altres infractors han hagut d’abonar sancions de 2.000, 3.000 o 4.000 euros.
Més enllà de la congelació, Marsol ha assegurat que es continuarà treballant per posar al mercat habitatge a un preu assequible. En aquest sentit, ha avançat que s’aprofitarà el superàvit pressupostari del 2025 per adquirir nous edificis per al parc públic. “Vull que estiguin prou acabats per poder posar-los de forma ràpida al mercat”, ha apuntat. I aquí és on ha indicat que “amb algú podríem fer pisos de compra” i amb algun altre bloc un projecte de ‘cohousing’ per a gent gran.
INVERSIÓ ESTRANGERA DESBOCADA
La ministra ha admès que, per ara, la inversió estrangera en el mercat segueix sent més elevada del que es desitjaria. Marsol ha reconegut que, per ara, les mesures adoptades no estan donant el fruit desitjat. “Continuem igual. És general a tots els països del nostre entorn”, ha indicat. Així, ni la posada en marxa de l’impost específic per a aquestes operacions ni el fet que la Llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge limités el nombre d’immobles que poden fer no residents ha servit per frenar-ho. “La veritat és que l’any passat no es va notar gaire”, ha indicat. El darrer intent és l’increment del gravamen amb la Llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible. “Al gener i al febrer tampoc s’ha notat gaire davallada. No és fàcil perquè es manté l’interès per adquirir habitatges”, ha comentat.
La titular de Presidència, però, també ha volgut relativitzar el pes d’aquestes operacions en el mercat global. Així, ha apuntat que “un 75% dels pisos l’any passat van ser adquirits per residents”. Per això, ha indicat que “potser no és el nostre gran mal perquè no són només els estrangers els qui compren pis al país”.
Marsol també ha donat dades actualitzades del programa per a la compra del primer habitatge. Fins ara, s’han rebut 19 sol·licituds i cinc han estat ja acceptades. D’aquestes, tres ja han passat pel notari per formalitzar l’adquisició. D’aquesta xifra, n’hi ha 14 parelles. La mitjana de cost del pis és de 400.000 euros.