Durant la seva intervenció al debat, Espot ha volgut defensar que el seu Govern no desperta ara, arran de la manifestació del passat 31 d’octubre. “Abans i després teníem clar que era una qüestió clau”, ha assegurat. I ha volgut recordar que ja s’han pres moltes mesures, tot admeten, però, que han estat insuficients i, per tant, toca anar més enllà, sempre tenint en compte els riscos d’un intervencionisme excessiu i, a la vegada, sense criminalitzar els propietaris.
“Hem d’anar a l’arrel del problema i promoure més habitatge de lloguer assequible”, ha apuntat. Així, “hem d’incentivar l’oferta”. I això també suposa que, “si hi ha pisos que es destinen a altres usos, hem d’aconseguir que tornin al lloguer residencial; cal prioritzar la demanda que està en condicions de vulnerabilitat”. I aquí és on entraria la mesura que afectaria directament els apartaments turístics.
Espot no ha amagat que es posarà el focus sobre aquells apartaments turístics “disseminats” -és a dir, els que es troben aïllats en blocs residencials-; es calcula que al país n’hi ha uns 2.700 i la voluntat és reconduir-los de nou al mercat residencial amb, entre altres, accions, limitant el percentatge per parròquies
Espot ha explicat que, en el seu dia, amb la regulació que es va fer amb els habitatges d’ús turístic (HUTs), pensava per a una situació econòmica de crisi, ara xoca amb la realitat. Hi ha, ha apuntat, 2.700 immobles amb aquesta consideració disseminats. És a dir, que no es troben un edifici totalment turístic sinó en blocs majoritàriament residencials. I ha donat a entendre que es treballarà per capgirar la situació: “Estem disposats a prendre mesures valentes, però que estiguin prou emparades jurídicament”. En aquest sentit, una proposta que ha posat sobre la taula, basada en el que s’ha fet a països de l’entorn, seria la d’establir un percentatge màxim d’HUTs per a cada parròquia.
Tot i que ha reconegut que una part del problema el provoca l’especulació, ha reclamat que “no es faci servir aquesta paraula massa a la lleugera”, tot defensant que és lícit que hi hagi gent que tingui pisos per obtenir-ne un rendiment. Ara bé, ha admès que cal limitar certs tipus d’operacions, com ara la compra per vendre en poc temps a un preu superior. I aquest serà l’objectiu d’un enduriment de l’impost de plusvàlues immobiliàries. “Hi haurà un gravamen més elevat durant els primers 10 anys des de l’adquisició”, ha explicat. No ha volgut, però, especificar quin seria el nou tipus.
Paral·lelament, reprenent el debat de dimecres, el cap de Govern ha reiterat la voluntat de reformar la Llei d’inversió estrangera. “Cal revisar els criteris”, ha avançat, tot deixant clar, però, que no comparteix el model de limitació expressat instants abans per Concòrdia.
I, ara sí, sembla que sí que hi ha disposició a crear “un registre de la propietat”. Espot ha explicat, tot admetent que altres grups de la cambra -especialment el PS- feia temps que el reclamaven, que “estudiarem la seva posada en funcionament”. Sempre, ha remarcat, buscant que “sigui una eina eficaç per obtenir dades”, preservant això sí les sensibles. I, justament, en l’aspecte de la informació, ha recordat que “són els comuns qui més en tenen” i els ha tibat lleugerament les orelles: “Han de fer un esforç més important que fins ara per trametre-les si volem fer polítiques acurades”.
Durant la intervenció, Espot també ha volgut defensar les actuacions ja adoptades. Especialment, l’aposta per crear un parc públic d’habitatge, sigui per a fins socials sigui per a llogar els pisos a preu assequible. Ha recordat que hi ha projectes en marxa per un important que suposa “més del 10% del pressupost”. I ha assegurat que es continuarà intentant aconseguir la complicitat del sector privat, malgrat la decepció que es va viure amb la iniciativa que, ara, tirarà pel seu compte el comú d’Andorra la Vella a Santa Coloma. Sobre aquest projecte concret, ha volgut trencar una llança per la llavors cònsol major, Conxita Marsol, i l’actual, David Astrié, que “ho van intentar”.
El debat sobre l’habitatge continuarà a partir d’un quart d’una amb la intervenció de la resta de grups parlamentaris -Concòrdia ho ha fet en primera instància com a promotors de la sessió- i les posteriors rèpliques. Ja per a la tarda quedarà la presentació de les propostes d’acord i la seva posterior negociació i, si s’escau, aprovació.
Comentaris (12)