Així ho ha defensat la titular d’Afers Socials durant el debat del text al Consell General. Marín ha admès que, actualment, “hi ha persones que troben barreres i no només físiques sinó també comunicatives i tecnològiques”. Ara, la llei “s’actualitza per adaptar-la a la realitat i garantir que l’accessibilitat sigui un dret efectiu en tots els àmbits de la vida quotidiana”. Així, ha assegurat que “aportarà més autonomia a les persones i espais més còmodes per a tothom”, fet que ha de permetre “consolidar un model de país més país i responsable”.
Des del Govern es considera que el projecte legislatiu també tindrà un altre benefici clau per a un sector clau de l’economia andorrana. “Els entorns accessibles reforçaran la competitivitat com a destinació de qualitat”, ha afirmat. I, per tant, “el turisme també sortirà reforçat”. Per això, ha preferit per parlar de les mesures incloses “no com una despesa sinó com a una inversió en equitat i progrés” que, de retruc, suposarà “una aposta de futur perquè més persones podran accedir als nostres serveis i millorarà la imatge del país”.
Posició similar, lògicament, s’ha expressat des del grup demòcrata. La consellera general Carolina Puig ha defensat que l’aprovació suposa “un pas ferm cap a una Andorra més justa i inclusiva” i, sobretot, un “compromís amb els drets de totes les persones”. També ha defensat que s’ha apostat per una normativa “justa i equilibrada”, preveient en casos on l’adaptació d’un local o immoble sigui complicada o impossible la possibilitat de fer “solucions flexibles” o, fins i tot, “excepcions”.
Des de Concòrdia, Maria Àngels Aché ha explicat el motiu del suport al text, tot advertint, això sí, que la feina no està, ni de bon tros, finalitzada. Al contrari. “L’accessibilitat no millorarà demà per aprovar-la. El que marcarà tot serà la diligència, la capacitat d’assignar recursos i el compliment”, ha avisat, tot alertant que “si els reglaments arriben tard, les barreres seguiran sent barreres”. Per tant, ha exigit que “cada pla i cada mesura es posi en pràctica amb rigor i immediatesa”.
Els dos grups més crítics amb la llei han estat el PS i Andorra Endavant. En el primer cas, s’ha acabat votant a favor -a excepció d’un grup d’articles, alguns dels quals havien estat objecte de reserves d’esmenes-. El president suplent del grup, Pere Baró, ha reconegut que “hi ha avenços i guanyem coses, però fem curt, s’ha perdut ambició pel camí”. Per exemple, ha lamentat que “falten mecanismes clars de finançament per als canvis que s’hagin de fer a immobles o locals” i “el règim sancionador no dissuadeix prou davant la inacció”. Per això, ha apuntat que “podríem haver fet un pas més gran”.
Per la seva banda, la consellera general d’AE Noemí Amador ha justificat l’abstenció posant el focus en els efectes que la llei pot tenir en part del teixit econòmic. “Andorra té una estructura econòmica feta d’autònoms i de molta gent que no podrà fer reforma sense comprometre la seva viabilitat econòmica”, ha advertit. Per això, considera que “si la llei els obliga a fer-les, correm el risc que alguns locals tanquin o que alguns pisos no es puguin llogar”. Al seu entendre, “si no traduïm les bones intencions en mesures realistes es pot generar l’efecte contrari” i “l’accessibilitat no pot ser sinònim de ruïna per al sector privat”.
Prèviament al debat del text global, el ple ha abordat les reserves d’esmena que havia presentat el PS. Per exemple, la formació volia que dotar de més competències a la Comissió pel Foment de l’Accessibilitat com ara que fos la responsable d’avaluar les possibles solucions alternatives presentades per a aquells immobles o locals que no podien ser adaptats totalment. Des de Govern i la majoria s’ha defensat que això és més una tasca tècnica que no correspon a un òrgan que ha de tenir més aviat un caràcter consultiu. El conseller general del PS ha lamentat que, en refusar aquesta proposta, l’òrgan queda “buit de contingut”.
Tampoc ha prosperat la petició perquè Govern estigués obligat a finançar les millores arquitectòniques. En aquest cas, la majoria ha recordat que, durant el treball en comissió, s’ha impulsat la creació d’un pla d’ajuts i incentius que tindrà “uns requisits marcats reglamentàriament”. La formació també volia que en cas que un local públic reiterés l’incompliment de la llei es pogués decretar el seu tancament fins que resolgués la situació. La resta de grups, però, considera que el règim sancionador del text ja és prou contundent.