El director del departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, ha reconegut aquest dimarts, durant la presentació del balanç del 2025, que l’accés a l’habitatge continua sent una de les principals causes de vulnerabilitat social al país. Segons ha apuntat, l’encariment dels lloguers segueix afectant especialment les persones que es veuen obligades a canviar de domicili i es troben amb preus molt més elevats que els contractes anteriors. Tot i la pressió existent, des del departament es considera que les mesures impulsades pel Govern comencen a donar resultats. Villaverde ha defensat que la creació d’habitatge públic i l’augment dels pisos de lloguer assequible estan ajudant a contenir la tensió social generada durant els darrers anys. “La problemàtica continua present, però les eines que s’han posat en marxa estan començant a alleugerir part d’aquesta pressió”, ha indicat.
Segons el Govern, aquest nou model ja ha tingut impacte directe, prop d’un centenar de famílies que fins ara rebien ajut al lloguer han pogut accedir a un habitatge assequible i deixar de dependre d’aquesta prestació. Un moviment que l’executiu interpreta com un canvi de tendència en la manera d’abordar la vulnerabilitat residencial. Tot i això, les xifres continuen reflectint una pressió elevada. Els ajuts econòmics al lloguer han beneficiat 1.847 famílies i han sumat 4,3 milions d’euros el 2025. Si s’hi afegeixen els ajuts econòmics ocassionals d'acces a l'habitatge o el seu manteniment 910.000 euros), el total arriba als 5,2 milions.
El departament també admet que el nombre de beneficiaris ha baixat respecte al 2024, un 26,6% menys, en un context de retorn als requisits inicials de les prestacions i d’adaptació al nou model d’habitatge assequible.
Villaverde ha assenyalat que un dels punts que més preocupa actualment al departament són els desnonaments de persones vulnerables, un àmbit on, segons ha dit, el Govern ha començat a disposar de més eines de resposta. En aquest sentit, ha destacat la cessió de vuit pisos a l’edifici Ribasol, que permeten oferir una solució habitacional immediata en casos d’emergència residencial. "Aquesta pressió inicial que podem tenir davant d’un desnonament vulnerable ara ja té una resposta", ha afirmat. També ha recordat altres iniciatives impulsades recentment, com els pisos de l’edifici Armor, els recursos residencials vinculats a l’ARCA d’Aixovall o les futures promocions previstes per als anys 2027 i 2028.
Servei Social d’Atenció Primària
En paral·lel, el Servei Social d’Atenció Primària -reforçat amb quatre nous professionals fins a un total de 18 tècnics- ha tancat l’any amb 1.688 usuaris atesos. D’aquests, 1.392 són casos d’atenció continuada i 296 d’atenció puntual. Els expedients d’atenció continuada creixen un 9%, una dada que el departament vincula a situacions més estructurals, sovint relacionades amb dificultats econòmiques i d’habitatge.
Des del Govern es reconeix que la pressió sobre l’habitatge no ha desaparegut i que continua sent un dels principals motors de demanda social, especialment en situacions de vulnerabilitat i emergència residencial. Per això, a banda del parc públic, s’han activat recursos d’emergència com la cessió de pisos a l’edifici de Ribasol per donar resposta a casos urgents.
Així mateix, l’any 2025 el Servei d’Atenció Immediata (SAI) ha obert 35 expedients, amb un total de 41 usuaris atesos, el que suposa un descens del 10% dels expedients respecte a l’any anterior, i del 13% en el cas dels usuaris atesos. Per contra, el Servei Telefònic d’Urgència (STU) que s’activa mitjançant el servei de policia, la batllia, la fiscalia i el SAAS, va fer 236 intervencions l’any 2025, el que representa un 16% més.
-seguirà ampliació-