La descongelació dels lloguers permetrà increments de renda de fins a l’IPC+6% anual

L’esborrany preveu que als contractes amb preus més baixos es pugui aplicar pujades significatives, però també augments per sobre la inflació (IPC+1%) en el cas dels pisos que ja tenen costos més alts

Un moment de la reunió del Consell Econòmic i Social. SFG / J.A.VILADOT

L’esborrany de la futura llei que ha de descongelar el mercat de lloguer preveurà que alguns propietaris puguin fer increments significatius de les rendes. De fins a IPC+6% durant els cinc anys del nou contracte. Així s’ha explicat durant la reunió del consell econòmic i social celebrada aquest dijous que, però, encara no ha emès el dictamen sobre el text. Això serà ja al març. De fet, Govern confia poder presentar a tràmit el text a mitjans del mes vinent. Un projecte legislatiu, ha assegurat la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, que serà “progressiu, equilibrat i garantista”.

L’anàlisi del text ha centrat bona part de la trobada amb l’objectiu que tant la patronal com els sindicats puguin dir la seva i fer aportacions que, ara, Govern avaluarà si es poden incorporar en la llei definitiva. En tot cas, l’esquelet marca que, a partir del 2027, i al llarg de quatre anys, es descongelin tots els contractes. El ritme seria d’un 25% cada exercici, començant pels més antics. Aquest aixecament de pròrrogues comportaria l’opció de fer nous contractes oberts a increment de les rendes. Això sí, segons s’ha explicat amb límits. Cert, en alguns casos, no especialment baixos.

Marsol, tot deixant clar que no hi ha res tancat encara, ha avançat que hi haurà un degradat en funció del preu per metre quadrat que s’estigui cobrant actualment. Per als contractes amb rendes més baixes, es permetria aplicar cada any un increment de l’IPC+6%. I per aquells que tenen un preu més alt, un IPC+1%. També durant aquests cinc anys de durada del nou contracte. Per tant, en tots els casos s’autoritzarien augments de lloguers per sobre del que marqui la inflació.

La Unió Sindical alerta que la llei no dona prou garanties als inquilins a qui els propietaris, s’assegura, tindran fàcil fer fora del pis; per això, anuncien que estan disposats a convocar mobilitzacions al carrer si no es canvia el text

La mesura, però, no s’aplicarà de cop als 20.000 contractes que, actualment, es calculen que estan prorrogats. Es farà durant un període de quatre anys, al ritme d’un 25% anual. Per tant, entre 2027 i 2030. Seria llavors quan tot el mercat tornaria a estar descongelat. Queda clar, amb uns preus per sobre dels actuals.

Marsol justifica aquesta possibilitat d’apujar rendes per sobre de l’ìPC. “Estem intentant trobar un equilibri entre propietaris i llogaters i, sobretot, l’interès general”, ha comentat. Així, afirma que “hem de vetllar perquè tothom tingui un habitatge i que els propietaris puguin treure el rendiment els correspon”. A banda, ha argumentat que “hi ha anys en què no es va poder fer cap pujada” i, també, “que hi ha contractes de lloguer que fa molts anys que estan fets, que es van fer abans del 2012 I del 2013 quan hi havia una crisi important al país, que van marxar 10.000 persones i molts propietaris van posar un preu molt baix”.

Per a la ministra, a més, es tracta d’una mesura que dona “garanties” als inquilins de poder continuar al seu pis, un dels aspectes que més s’ha criticat per part de la Unió Sindical (USdA). “Si volem anar cap a una obertura o aixecament d’aquestes pròrrogues, la fórmula passa perquè els contractes es puguin tornar a fer de nou i tenim la voluntat clara que es facin al mateix llogater. Si es canvia de persona, tampoc li podràs apujar més”, ha comentat Marsol.

Amb el CES, la ministra ha tancat la ronda de contactes amb els col·lectius afectats, com ara propietaris, AGIA o, ara, sindicats i patronals. A partir d’aquí, s’aborda la fase final de perfilar la llei, que es preveu poder tenir “en uns quinze dies” -de fet, hi ha consell econòmic i social convocat per a inicis de març-. La intenció seria presentar el text a mitjans del mes vinent i tramitar-lo posteriorment al Consell General.

La música del text, però, no sona tan bé als sindicats. De fet, es pot dir que, per a la Unió Sindical (USdA) s’està desafinant totalment. El seu secretari general, Gabriel Ubach, s’ha mostrat molt crític. Especialment, com s’ha dit, en el fet que no es veuen prou garanties per als inquilins i, en aquest cas, no tant pel risc de patir importants increments, sinó directament de quedar-se sense pis. Ja us avanço que no estem d’acord amb el que s’ha presentat, sobretot perquè no s’ofereix les mateixes garanties al propietari que al llogater”, ha explicat. Al seu entendre, hi ha el risc que alguns arrendadors facin pagar als inquilins “les tensions dels darrers anys” no volent-los renovar el contracte. “Hi ha hagut molts casos d'intentar augmentar aquests lloguers de pisos que han xocat amb la llei i hi ha hagut enfrontaments seriosos”, ha comentat el líder sindical.

De fet, ha avisat que si no hi ha canvis substancials al text, faran una crida a mobilitzar-se. “Tindrem una reunió amb el Sindicat de l’Habitatge i farem tota la pressió necessària. Si cal sortir al carrer, ho farem. Hi ha més ganes que mai. Si fan això, el conflicte social estarà servit, ha assegurat.

Des del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), també es considera que cal millorar la proposta. Sobretot, segons ha explicat el seu secretari general, Sergi Esteves, cal que “els mecanismes de control estiguin ben fets”, ja que “veiem la possibilitat que es faci trampa”. Per això, s’entén “no podem dependre únicament del fet que la gent hagi de denunciar perquè moltes vegades la gent no té la informació necessària”. A la vegada, també es considera que “si no es volen plantejar límits estrictes per als nous contractes, sí que cal buscar fórmules, com ara preus de referència o bonificacions fiscals” per fomentar una moderació dels lloguers.

Des de la Confederació Empresarial (CEA), el seu president, Gerard Cadena ha optat per certa prudència, ja que “ara fer una valoració seria precipitat”. A banda, ha recordat que “per la nostra part hem de tenir una visió més transversal”, tot tenint en compte que representen tant propietaris de béns immobles com negocis que, justament, necessiten poder tenir treballadors per funcionar i, per això, és clau que aquests puguin accedir a un habitatge on viure.