La pancarta es va poder veure des de la plaça del Consell i, com s’ha apuntat des de la Coordinadora es volia enviar “un missatge clar: davant el silenci de Govern, la resposta serà contundent”. I és que, denuncien, “el ritme palatí” de l’executiu per abordar la crisi de l’habitatge “està començant a posar fi a la paciència de molta gent”. Un exemple és el fet que “des que els vam presentar les nostres demandes de caràcter urgent fa ja més d’un mes, ens han arribat diversos casos de companyes a les quals volen desnonar abans que acabi l’any”.
A través d’un comunicat, es lamenta que en lloc d’aprofitar “l’oportunitat d’apropar-se a un col·lectiu format per gent treballadora i de les classes populars del país”, l’executiu, malgrat “una altra massiva manifestació per donar suport a les demandes urgents” ha optat per “prendre’s un temps indeterminat per respondre”. Això contrasta amb el que ha passat amb altres entitats. “Fins ara sols ha demostrat donar suport a la patronal immobiliària. Com ja hem dit en altres ocasions: la marxa enrere amb la indemnització per la trampa del fill, o la mesura “estrella” per acabar amb els pisos pastera proposada per l’APBI, són exemples”, denuncien, a la vegada que carreguen contra l’entitat que representa els propietaris de pisos: “una patronal que ja no sols s’oposa a qualsevol mesura que millori mínimament la vida de la gent, sinó que a més menysprea el treball dels tècnics de Govern posant en dubte que hi existeixen 1.800 pisos buits al país. Una patronal que segueix al peu de la lletra les pautes que els va marcar el president de la patronal immobiliària espanyola, Gerard Duelo, de construir un relat i de tenir “un parell de pebrots” per mantenir els seus privilegis”.
“Des que els vam presentar les nostres demandes de caràcter urgent fa ja més d’un mes, ens han arribat diversos casos de companyes a les quals volen desnonar abans que acabi l’any”, denuncia la Coordinadora
La Coordinadora recorda altres incompliments que s’han donat, com ara la d’impulsar un registre de la propietat. Per això, es va voler penjar la pancarta. “Per recordar que si Govern no actua amb contundència, ho haurem de fer nosaltres; ho farà un poble cada vegada més fart de sentir com li donen l’esquena”, apunten, tot alertant que la ciutadania “continua patint; al carrer es nota la sensació que res ha canviat, per alguns ha empitjorat”.
En aquest sentit, l’advertència és clara: “les regles del joc estan canviant”. Per això, consideren que “escoltar i fer promeses per després fer el que interessa als que s’asseuen a sopar amb tu ja no funciona”, ja que “les classes populars del país, a poc a poc prenen consciència de la seva força i estan disposats a fer-la servir per pressionar i fer valer els seus interessos”. És a dir, s’entén que hi ha capacitat de tornar a fer grans mobilitzacions i, per això, exigeixen a Govern que es posi les piles.
I finalment l’executiu ha fet arribar la seva resposta. En els terminis que ha cregut convenients, com va deixar clar fa uns dies el cap de Govern, Xavier Espot. El document porta firma d’aquest dilluns 12 de maig, però segons la Coordinadora l’han rebut aquest dimarts a dos quarts de nou del matí. “Celebrem que la ministra, una setmana tard, s’hagi pronunciat”, ha indicat, en relació amb el termini que havien fixat ells de resposta que acaba el passat 5 de maig. Segons han indicat, un cop hagin revisat la resposta, en faran el retorn, però de moment no han detallat què els ha dit Marsol. Igualment han recordat que segueixen sense rebre resposta dels grups parlamentaris de la majoria, d’Andorra Endavant o de la patronal.
PETICIONS
L’entitat defensa que les demandes fetes tenen sentit i són justes. “Quan parlem de regular els preus d’acord amb el valor real de l’habitatge i al poder adquisitiu de la població, ho fem de trobar urgentment un model de regulació adaptat al nostre país”, apunten. Sobre la possibilitat d’aplicar el model suís, indiquen que “hem començat a estudiar-lo i a debatre al nostre col·lectiu com es podria aplicar al nostre petit país” i demanen “quan pensa Govern presentar la seva adaptació a Andorra” i “què farà la patronal” i “els grups parlamentaris”.
Sobre la necessitat de prohibir desnonaments, la Coordinadora desgrana que “no parlem únicament dels judicials” sinó també “dels silenciosos; aquells on les famílies no tenen on anar, aquells on Govern els ha dit que no compleixen els requisits per accedir a un habitatge públic i després assignen a dit, aquells on la seva pròpia advocada d’ofici li recomana marxar a una pensió, aquells on el propietari li diu que anirà a viure la seva filla quan viu a un xalet, fins i tot aquells que ja tenen mirat un pis a Organyà perquè ja ho donen per perdut”. Casos, asseguren, reals. “Totes famílies que el 2023 van celebrar que se’ls aplicaria la pròrroga. Què pensa fer Govern i la resta de partits amb tot això?”, etziben.
Des de l’entitat recorden que, més enllà de les demandes urgents presentades, “n’hi ha d’altres de caràcter important, i estem disposats a treballar-les amb tots els agents socials implicats”. Ara bé, “no de qualsevol manera; no treballarem a la mateixa taula amb qui dona l’esquena a la nostra gent, a qui amaga el cap sota terra o mira cap a un altre costat quan els exigim una resposta clara a les mesures que reclamem com urgents”.
Comentaris (53)