La Coordinadora defensa que, durant els dos darrers anys ha desenvolupat “un treball intens i sostingut per donar contingut a les demandes urgents consensuades amb la ciutadania”. Tot amb la vista posada en el 2027, quan s’han d’aixecar les pròrrogues. L’objectiu era “evitar que es produeixi un escenari de desprotecció massiva de la població llogatera”.
I això ha comportat la presentació de diferents propostes sobre com s’ha de fer el procés. I l’avís és clar: “Aquestes demandes no són negociables ni simbòliques: són les condicions mínimes perquè la descongelació no derivi en una crisi major”, asseguren des de l’entitat, que adverteix que “sense mesures estructurals prèvies el país s’encamina cap a una situació límit” i que avisen que “el dret a l’habitatge no es pot deixar a la improvisació ni a solucions d’última hora”.
La Coordinadora anuncia que properament començarà a operar com a Sindicat d’Habitatge d’Andorra, amb “l’objectiu de consolidar espais estables d’organització, suport i lluita a escala parroquial”
La Coordinadora explica en un comunicat les propostes que s’han traslladat tant a la Taula Nacional d’Habitatge com als responsables polítics. “Si el Govern volia diàleg i propostes, les ha tingut”, assenyalen, tot assegurant que es té “una clara vocació constructiva i de consens”, però “sense renunciar en cap moment a la defensa dels interessos de la població llogatera”.
Entre les propostes destacades hi figura l’adaptació del model suís a la realitat andorrana, partint del mateix eix de treball proposat inicialment per l’Institut Nacional de l’Habitatge, amb la implantació del contracte indefinit com a norma general i la previsió de fórmules temporals per a casuístiques justificades, especialment vinculades a l’elevada població flotant del país. Pel que fa als preus, s’entén que el mercat ha de ser “plenament regulat” i amb uns imports que “reflecteixin el valor real” del pis i “el poder adquisitiu de la població”.
En aquest sentit, reclamen que, per a l’escenari del 2027 cal començar a operar amb un índex de preus de referència que serveixi com a base objectiva per determinar si un lloguer és abusiu. Segons l’entitat, “aquest índex hauria de permetre una aplicació progressiva i evolutiva, de manera que, a partir de la seva utilització pràctica, pugui adaptar-se a la realitat del mercat i esdevenir progressivament un instrument plenament consolidat dins d’un sistema de regulació obligatori”. L’índex, asseguren, “hauria d’estar vinculat a un tribunal o mecanisme de mediació imparcial i efectiu, orientat a resoldre conflictes entre llogaters i propietaris abans d’arribar a la judicialització del cas, on el desequilibri de forces és evident”. També es defensa que caldria implementar sistemes de negociació col·lectiva quan una mateixa problemàtica afecti un grup de llogaters.
Des de la Coordinadora, a més, es posa en relleu la necessitat d’establir mecanismes de control tant en les actualitzacions dels contractes com en els nous. L’objectiu és evitar increments desproporcionats de les rendes. Al mateix temps, s’insisteix en la prohibició definitiva dels desnonaments si no hi ha una alternativa per a l’afectat i en el fet que cal posar “fi de manera efectiva” a la coneguda com a trampa del fill. Sobre aquest punt, denuncien que les mesures fins ara implementades no són efectives. “Cal continuar treballant per acabar reglamentàriament amb altres trampes i abusos que afecten la població llogatera”, reclamen, a la vegada que alerten sobre els abusos vinculats als pisos pastera. Una solució, entenen, seria que el nombre màxim de persones que pot viure a un mateix immoble es fixi a la cèdula d’habitabilitat.
Més enllà de les propostes, des de l’entitat es deixa clar que si aquestes són ignorades, hi haurà conseqüències. Cal que es vegin reflectides a la proposta de desintervenció del mercat que faci Govern. “Si se’ns demana diàleg però no s’incorpora res del que s’ha treballat, voldrà dir que l’objectiu no era acordar, sinó desactivar el conflicte mentre es guanya temps”, alerten. I si això succeeix, s’adverteix que “el 2026 es redoblaria la pressió popular fins a nivells superiors als del 2023”.
La Coordinadora també critica la patronal immobiliària i li exigeix abandonar els discursos basats en l’amenaça o el xantatge. “La seguretat jurídica no pot servir d’excusa per perpetuar abusos ni per bloquejar qualsevol regulació”, conclouen.
En paral·lel, la Coordinadora anuncia que properament començarà a operar com a Sindicat d’Habitatge d’Andorra, amb “l’objectiu de consolidar espais estables d’organització, suport i lluita a escala parroquial”. Segons expliquen, la nova etapa “busca reforçar el treball continuat amb la ciutadania i dotar el moviment d’eines permanents per defensar el dret a l’habitatge digne, tant en la interlocució amb el Govern com en la pressió i negociació amb grans rendistes i actors especulatius presents al territori”.