Consens al Consell: allargar la baixa de paternitat és avançar cap a una “igualtat efectiva i real”

La llei que implementa la mesura s’aprova per unanimitat però amb retrets cap a Andorra Endavant per l’intent d’apropiar-se dels mèrits de l’acord entre tots els grups i record a la negativa a indemnitzar les víctimes de violència de gènere

Representants de l'ADA seguint el debat. G.P.

Un pas clar per avançar cap a una igualtat real i efectiva. Amb més o menys matisos, així han definit tant Govern com els grups parlamentaris el que suposarà l’ampliació de la baixa de paternitat fins a equiparar-la a la de maternitat. La llei que implementa la mesura ha estat aprovada aquest dijous al Consell General amb la unanimitat de tot l’arc parlamentari. Tots han destacat que el text és fruit del consens i el treball conjunt i s’han mostrat convençuts que ajudarà a avançar cap a una societat més justa. Entre altres coses, s’ha destacat el fet d’haver avançat arribar a la plena equiparació el 2030 i no el 2033, com preveia inicialment l’executiu.

“Amb aquesta llei avancem en la consolidació del principi d’igualtat”, ha afirmat el cap de Govern, Xavier Espot, que s’ha encarregat de fer la defensa del text en nom de l’executiu. “Hem aconseguit treballar amb diàleg, rigor i voluntat d’acord”, ha destacat, tot remarcant que el resultat “és fruit d’una bona proposta nostra però també el del treball en comissió amb aportacions de tots els grups amb una voluntat compartida de fer avançar el país”.

Per a Espot, la nova llei suposa “ampliar drets, canviar dinàmica i transformar la forma com entenem la criança, les oportunitats de les dones en l’àmbit laboral i el paper dels homes en les cures dels fills”. El text ha de permetre arribar a “una societat en la qual ser dona no comporti menys oportunitats”.

Malestar a la comissió de la llei de paternitat per l’intent d’Andorra Endavant d’atribuir-se mèrits

Des del grup demòcrata, Meritxell Alcobé ha volgut defensar que el text és una mesura més en favor de la igualtat, que se suma a altres iniciatives fetes els darrers anys. “És una llei de consens, valenta i mesura, que demostra que som un país sensible i compromès amb la igualtat”, ha indicat. Ara bé, igual que han fet Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata, s’ha volgut expressar l’enuig pel fet que Andorra Endavant, un cop es va tancar el text, es volgués atribuir el mèrit de tot plegat. “Sap greu”, ha indicat Alcobé, que ha posat en relleu que al programa electoral de la formació que lidera Carine Montaner no hi ha gaires referències a la igualtat.

La crítica ha estat similar a la que ha fet des de Concòrdia Núria Segués. “No es pot un atribuir el mèrit d’un treball que ha estat col·lectiu ni defensar la igualtat només quan interessa”, ha etzibat, tot recordant el posicionament d’AE quan es va debatre la llei que establia que el Govern seria responsable subsidiaria a l’hora de pagar les indemnitzacions a les víctimes de violència de gènere. “Aquell dia també parlàvem de drets”, ha indicat. Sobre la llei, Segués ha remarcat que “és un fi perquè permet que la criança es faci amb la implicació dels dos progenitors i, també, un mitjà per avançar cap a una igualtat efectiva i real”.

La baixa de paternitat s’allargarà a 10 setmanes el 2027, 14 el 2028, 17 el 2029 i 20 el 2030

El mateix apunt ha fet el president suplent del grup socialdemòcrata Pere Baró. “Ara defensen la igualtat i en canvi es neguen a indemnitzar les víctimes de violència de gènere”, ha apuntat. Més enllà d’aquesta polèmica, el conseller general ha remarcat que “avui avancem clarament” i s’ha volgut “felicitar pel consens assolit”. També, com altres grups, ha agraït la participació en tot el procés de l’Associació de Dones (ADA), representants de la qual han seguit el debat des de la tribuna del públic.

Des d’Andorra Endavant, Noemí Amador ha argumentat que el que es va fer quan es va tancar el text era “simplement informar els periodistes que ens trucaven”. Per la seva banda, Montaner ha insistit en la posició del seu grup pel que fa a la reserva del conveni d’Istambul. Ja sobre la llei l’ha definit com “una inversió intel·ligent en salut, productivitat i estabilitat”.