Des de la formació, s’ha posat en relleu que aquest és un punt que és considera cabdal. “Les qüestions essencials per fer efectius els drets de les persones amb discapacitat han de quedar fixades en el mateix text legislatiu, de manera que no hagin de dependre del desplegament reglamentari del Govern”, ha indicat. Aquesta normativa, es defensa, ha de concretar els procediments i les condicions d’aplicació d’aquests drets.
En paral·lel, el grup proposa diferenciar el reconeixement legal d’una discapacitat de la valoració de les capacitats i la necessitat de rebre determinats suports. És a dir, que si s’acredita una necessitat de suport (educativa, de rehabilitació, social...), la persona hi pugui tenir accés sense disposar necessàriament d’un reconeixement previ d’un grau de menyscabament. En aquest sentit, però, es planteja mantenir el mínim del 33% per al reconeixement de la condició de persona amb discapacitat, tal com ja recull la llei vigent. Així, s’entén que es garanteix una major seguretat jurídica i s’evita que aquest percentatge sigui l’única porta d’accés a determinats suports.
“Les qüestions essencials per fer efectius els drets de les persones amb discapacitat han de quedar fixades en el mateix text legislatiu, de manera que no hagin de dependre del desplegament reglamentari del Govern”, han indicat.
Per a la formació, aquesta distinció és especialment rellevant en el cas d’infants i adolescents que poden necessitar suports específics en determinats àmbits, però sense que això impliqui haver de ser reconeguts, legalment, com a persones amb discapacitat. La proposta de Concòrdia permetria activar suports provisionals davant de necessitats urgents acreditades, mentre es resol el procediment de valoració. I, alhora, s’evitaria que la necessitat d’ajuda quedés supeditada a un reconeixement administratiu que pot trigar en arribar.
Concòrdia també vol reforçar, amb les seves esmenes, el paper de la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA), tant pel que fa al seu funcionament com pels recursos de què disposa. D’una banda, proposa que aquesta distinció entre la valoració del grau de discapacitat i la valoració de les capacitats de la persona i de les seves necessitats de suport quedi ben diferenciada jurídicament, malgrat que puguin efectuar-se de manera conjunta si les circumstàncies de la persona ho requereixen.
Per garantir una avaluació integral de la persona, es planteja reforçar els equips, que han de disposar dels efectius suficients i han de ser multidisciplinaris. A més, s’estableix un sistema d’informació interoperable entre els departaments i els serveis que intervenen en la valoració de la discapacitat, per evitar duplicitats i facilitar l’actualització de la informació que es necessita.
D’altra banda, es considera essencial agilitar el procés de valoració de la CONAVA. Actualment, només es reuneix una vegada al mes, la qual cosa genera llista d’espera. Per això es proposa establir un termini màxim de dos mesos per fer la valoració i emetre una proposta de resolució, prioritzant els casos urgents en què d’espera pugui afectar greument la salut de la persona. L’objectiu, en definitiva, és que el sistema pugui respondre amb més rapidesa i que cap persona quedi desatesa, mentre espera una resolució.
A la vegada, Concòrdia defensa que els suports s’han d’adaptar a les necessitats de cada persona i mantenir-se mentre aquesta els necessiti, sense retirar-los automàticament per canvis en les circumstàncies o resultats obtinguts. En l’àmbit educatiu, es vol evitar que els resultats acadèmics puguin suposar un criteri suficient per denegar, reduir o retirar un suport. “Un rendiment escolar bo no és, per si sol, un indicatiu que ja no cal el suport”, argumenten. A l’hora, es considera fonamental garantir la continuïtat d’aquest acompanyament a les persones amb discapacitat en el canvi entre les diferents etapes educatives, especialment en el pas a l’educació superior. I també a les escoles bressol i els espais de lleure. Per això s’estableix que el Govern ha de garantir la disponibilitat de personal especialitzat per atendre determinades necessitats de suport, si cal a través d’entitats especialitzades acreditades, com és la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (FPNSM), i sempre en coordinació amb els comuns.
I en l’àmbit laboral, es facilita que les persones es puguin reincorporar progressivament a les seves feines, sense que això comporti una pèrdua automàtica dels suports de què disposen. L’objectiu, explica Concòrdia en un comunicat, és afavorir la seva autonomia i recuperar la seva capacitat de desenvolupar una activitat professional, sense que això comporti deixar de disposar d’uns recursos que encara els hi són necessaris.
Concòrdia considera que un àmbit social d’aquest abast necessita mecanismes de seguiment i avaluació continuats. Per això s’incorporen uns indicadors específics sobre la situació de les persones amb discapacitat. Aquests, juntament amb la informació de les administracions públiques i altres organismes o entitats competents, han de permetre a l’Observatori Nacional de la Discapacitat (OND) treballar de manera permanent i publicar un informe anual. Alhora, es proposa una avaluació externa cada quatre anys, per poder mesurar els resultats de les polítiques i introduir millores, si cal.
També es reforça la protecció de les persones durant el pas del sistema actual al nou model, per evitar que es trobin en una situació d’incertesa o desprotecció. S’estableix que les eventuals revisions han de ser individualitzades i amb una motivació, de manera que el canvi normatiu no comporti una pèrdua automàtica de graus de discapacitat, prestacions o suports ja reconeguts.
Finalment, per garantir que la llei es desplega amb agilitat, es proposa escurçar a sis mesos el termini per desplegar els reglaments corresponents a la CONAVA, l’OND i el d’accés a la jubilació anticipada per envelliment prematur; i un any per a la resta de matèries.