Ja fa cinc mesos que el programa es va posar en marxa i, de moment, es considera que ha tingut una bona acceptació. En total, segons les dades que ha facilitat Govern, des de llavors s’han rebut un total de 25 demandes de persones o famílies que volien comprar un pis. D’aquestes, 14 -que suposen un total de 45 beneficiaris sumant els membres de cada llar- ja han rebut el vistiplau de l’ajuda. Sis l’han obtingut aquest mateix dimecres un cop el consell de ministres ha analitzat l’expedient.
De la resta de peticions, hi ha dues que s’han tancat perquè els demandants han acabat desistint. Pel que fa a les nou restant, encara s’estan analitzant i s’espera poder donar una resposta al llarg de les properes setmanes. Casal ha explicat que el perfil de la llar beneficiària és “principalment una parella jove, sovint amb fills, i amb uns ingressos que es troben entorn del salari mitjà, uns 50.000 euros anuals”. De fet, ha volgut destacar que dels 14 ajuts atorgats, hi ha “vuit que estan per sota i només sis per sobre”.
Per això, ha defensat que el programa “va destinat cap a col·lectius joves i de classe mitjana que no tenen prou estalvis per accedir a un pis perquè no tenen l’entrada que els bancs els hi demanen”. La mitjana de subvenció atorgada se situa en 50.000 euros. Per això, ha negat que “sigui un fracàs”, tal com s’havia assegurat des del PS.
En aquest sentit, ha defensat que les catorze ajudes atorgades suposen, fins ara, un import d’un milió d’euros. Amb aquest, Govern assumeix els interessos dels set primers anys de la durada del préstec. “Ve a reforçar una situació concreta i permet a una part de la ciutadania accedir a un habitatge de compra”, ha comentat Casal, que considera que “millorar la situació personal de les famílies i, a mesura que es vagin incrementant les sol·licituds, la global del mercat”.
Per a Casal, “no és un programa de fracàs ni destinat a les rendes més altes”. En aquest sentit, ha assegurat que hi ha límits que impedeixen accedir a famílies amb patrimonis elevats. “Qui disposi en estalvi de més del 30% de l’immoble ja no pot ser beneficiari o si tenen un altre habitatge a Andorra o a l’estranger, tampoc”, ha afirmat.
El portaveu de l’executiu ha defensat també la llei que vehicularà el procés de desintervenció del mercat de lloguer davant les crítiques del Sindicat de l’Habitatge, tot advertint, però, que Govern ja no pot fer canvis al text. “Hi ha un fet addicional que és primordial: La llei ja està a tràmit i, per tant, ja no està en les nostres mans modificar-la”, ha indicat. En tot cas, també ha apuntat que gaire intenció de fer-ho tampoc en tenen: “És una proposta equilibrada que ni recull el conjunt del que volien els propietaris ni tot el que volien els llogaters”.