Baró ha contraposat el que considera que són dos models contraris: el que aplica DA i el que proposa el PS. “El model de DA és reactiu, basat en ajudes puntuals, en una intervenció d’urgència davant dels casos d’exclusió social. Un model curtterminista que provoca dependència del sistema. Un model amb costos creixents i amb un augment pressupostari que només serveix per apagar focs i no pas per reduir riscos futurs. El Govern només actua quan el problema ja existeix, que ja és la seva manera de fer a escala legislativa”. A l’altra banda del tauler, el model del PS: “Basat en l’anticipació, clau per empoderar; amb programes d’inclusió, educació i formació per prevenir la pobresa infantil i l’exclusió, amb xarxes comunitàries per prevenir la soledat i l’aïllament, amb una intervenció inicial moderada per, a mitjà termini, generar estalvi. Un model molt més sostenible”. Baró ha reiterat que la política aplicada pel Govern és, essencialment, la de “tapar forats”.
Per al conseller general, que ha apuntat que “la classe treballadora és cada vegada més pobra”, la reacció immediata, de xoc és el motor de l’executiu: “Nou de cada deu euros invertits en protecció social són ajudes econòmiques directes, no pas serveis universals. La despesa en habitatge social s’ha doblat, sí, però l’increment respon a projectes puntuals. No hi ha una política sostinguda d’accés a l’habitatge”. Així, ha dit Baró, “augmentar els subsidis no és construir benestar, és mantenir la dependència”. “Cal coordinar les polítiques de salut, habitatge i afers socials”, ha subratllat. El parlamentari no veu voluntat política per part del Govern: “Les polítiques neoliberals no permeten que hi hagi voluntat”.
Espot ha titllat la intervenció de Baró de “grandiloqüent” i “preconfigurada” i ha defensat el sistema d’ajudes propi, ja que “permet que els ciutadans puguin desenvolupar el seu projecte de vida”. El cap de Govern ha donat detalls i dades per tombar les acusacions del conseller del PS. “Si es fixa en la Llei de serveis socials i sociosanitaris, veurà que no només es parla de prestacions i ajuts. Hi consten programes amb visió preventiva i planificació a llarg termini. Per exemple, pel que fa a les persones amb discapacitat, hem creat i desenvolupat deu programes. Quant a les persones grans, hem tirat endavant un pla de foment i d’ajudes amb diversos dispositius”. “La despesa pública en protecció social”, ha afegit Espot, “ha augmentat però no en el camp de les ajudes econòmiques ocasionals. De fet, en aquest apartat, el pressupost ha baixat”.
“Viuen en una realitat paral·lela”, ha llançat Baró al cap de Govern. “Diuen que la gent gran pot viure amb les polítiques que estan fent, però parli amb ells, amb la gent gran de qualsevol lloc, i veurà com li diuen que la pensió no és suficient per arribar a final de mes i que han de demanar ajudes. Això és política assistencialista”. “Invertim deu milions d’euros anuals en finançament del transport públic gratuït. Creu que això és una visió neoliberal de la protecció social? Siguem curosos, si us plau”, ha respost Espot. “Titllar les polítiques d’aquest Govern de neoliberals és fer-se trampes al solitari”. El socialdemòcrata ha insistit, finalment, en l’escassetat de programes socials i anticipació de calendari. “El nostre sistema és d’excel·lència. No dic que sigui perfecte ni molt menys. Sempre podem millorar; crear noves prestacions o eliminar aquelles que no tenen massa sentit. Ara bé, no creiem en el model del cafè per a tothom. Hem de distribuir les ajudes entre aquelles persones que realment les necessiten. Si repartim engrunes i les repartim entre tots, no atacarem l’arrel del problema i no resoldrem les dificultats d’integració que pateixen aquestes persones”.