Afers Socials aporta només el 10% del cost dels lloguers del parc públic

(AMB DOCUMENT) El 90% de les rendes les assumeixen amb els seus propis recursos els adjudicataris dels immobles; actualment n’hi ha 153 que ja s’han atorgat, amb 142 contractes signats

La directora Marta Alberch, presentant les dades a la premsa. G. P.

L’Institut de l’Habitatge ha fet balanç de la situació del parc públic d’habitatge, després d’un any on aquest ha crescut tant pel que fa al nombre d’immobles -més de 200 comptant ja Borda Nova- com en el nombre de famílies que ja gaudeixen d’un pis públic de lloguer assequible (142 contractes ja signats). La directora de l’entitat, Marta Alberch, ha posat en relleu que, al llarg dels darrers mesos, amb les últimes convocatòries, s’ha detectat un increment dels adjudicataris que deixen lliure un immoble del qual fins ara eren arrendataris. La màxima responsable de l’organisme també ha posat en relleu una altra dada: el 90% dels diners que ingressa pels lloguers els rep directament de les famílies i Govern només ha d’ajudar amb el 10%.

Alberch ha desgranat les diferents dades d’una de les principals tasques de l’Institut: la gestió d’un parc públic que, queda clar, està en expansió. Actualment, ja disposa de més de 200 pisos, incloent-hi la quarantena de l’edifici de Borda Nova. Ara, ja n’hi ha 153 adjudicats, dels quals 142 amb el contracte signat. La xifra anirà en augment amb els propers processos previstos. Després de l’edifici d’Andorra la Vella, enguany també hi ha la previsió de posar a disposició una cinquantena més: 46 a Ordino, 3 al carrer doctor Palau de Sant Julià i 3 més a Font de Ferro.

Alberch ha posat en relleu que dels nous adjudicataris dels darrers mesos, ha crescut de forma notable les persones que, fins ara, estaven en un pis llogat a un privat. Ja suposen gairebé la meitat del total, un 46% pel 27% de l’any passat. “Això vol dir que aquests immobles queden lliures per tornar-se a arrendar i en algun moment es començarà a notar al mercat”, ha comentat. La directora de l’INH també ha destacat que un 33% dels adjudicataris estaven fins ara compartint pis, llogant una habitació o en algun allotjament turístic. Per tant, “han sortit d’una situació de vulnerabilitat i han passat a tenir una seguretat residencial”.

Alberch admet que el procés de descongelació de contractes de lloguer pot generar més demanda de pisos públics, però defensa que amb la feina feta s’està preparat per poder-la assumir

A banda, també ha destacat una dada que considera important. Les famílies que ara estan a un pis de lloguer públic poden assumir-ho, en línies generals, amb els seus propis recursos, sense necessitar ajudes governamentals. Així, del total de diners que es paguen, el 90% és assumit directament pels adjudicataris i només un 10% surt del complement que aporta Afers Socials.

Alberch també ha explicat que, des de la seva creació, a l’abril del 2024, el registre de sol·licitants de pisos de lloguer assequible ha rebut 1.265 peticions d’inscripció. D’aquestes, 385 han estat resoltes de forma favorable. En aquest sentit, hi ha un increment d’aquest percentatge en part fruit dels canvis en alguns dels requisits adoptats segons ha anat passant el temps i s’ha anat “analitzant els motius de les negatives”, que són 578. Entre aquests, continuen figurant el fet de no disposar dels ingressos mínims (182 casos) o no destinar més del 30% dels recursos de la llar al lloguer del seu pis actual.

Alberch ha apuntat que, pel que fa a la primera causa, “poc recorregut més hi ha”, ja que en tot cas, aquestes persones serien més adients que demanessin un pis de protecció pública, com els de Casa Aristot. En el segon, la directora de l’INH ha avançat que, amb l’aplicació de la llei de descongelació dels lloguers es considera que hi haurà una davallada en les resolucions negatives. “Provocarà que molta gent que ara no compleix el requisit ho passi a fer”, ha indicat.

Una situació -la de descongelació- per a la qual Alberch defensa que s’ha fet la feina necessària per poder-la afrontar amb garanties. “Penso que sí que s'està preparant per donar resposta en el cas que s'arribi a un escenari en el qual hi hagi molta més demanda de la que tenim ara”, ha afirmat.

Ara mateix, al registre hi ha 41 persones a qui encara no s’ha adjudicat cap pis. En tot cas, es confia que amb l’entrada de nous immobles se’ls pugui donar sortida així com a nous sol·licitants que es vagin inscrivint. Al llarg d’aquests dos anys, hi ha 70 persones a qui se’ls ha atorgat un habitatge de lloguer però que han acabat renunciant-hi, fet que també suposa sortir del registre. L’edifici amb més desistiments ha estat l’antic hotel Pellicer a Canillo (38), però Alberch ha posat en relleu que “a tots hi ha hagut algun”. En segona posició hi ha Ribasol, a Arinsal, amb 16.

El parc públic seguirà creixent en el futur. A les promocions previstes per a aquest segon semestre s’han de sumar altres el 2027. L’edifici a l’avinguda del Pessebre, amb 34 pisos, a inicis de l’any vinent i, ja a la primavera, el bloc del Cedre. També s’està a l’espera del concurs per a la compra de més edificis que hauria de permetre tenir immobles disponibles amb certa celeritat. En tot cas, es considera que es poden tenir entre 500 i 550 habitatges disponibles el 2028.

PISOS DE CASA ARISTOT MORA

L’Institut també ha donat dades dels pisos de protecció pública, principalment els disponibles a la casa Aristot Mora. En aquest sentit, ha indicat que actualment compta amb 36 residents i amb una llista d’espera de 44 persones. Des de la seva posada en marxa, s’han gestionat unes 200 peticions per poder-hi accedir, de les quals 116 han estat favorables.