Incomplir un d’aquests dos requisits deixa automàticament fora de la possibilitat d’obtenir l’ajuda. Fins ara, l’exigència de no tenir cap bé immoble al país només es mirava del sol·licitant. Ara es tenen en compte tots i cadascun dels convivents. A més, també cal tenir en compte que es continua exigint que el demandant de la prestació no tingui uns ingressos, ell en concret, superiors a 1,2 vegades el LECS, un indicador equivalent al salari mínim. Per tant, els ingressos del sol·licitant no poden superar, en xifres rodones, els 1.735 euros el mes. Cert és que entre els canvis que s’introdueixen a proposta d’Afers Socials s’introdueixen excepcions per facilitar l’accés a la prestació a persones vulnerables lligades a violència de gènere o protecció de la infància.
Tot plegat deriva de la modificació del reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris, amb l’objectiu d’actualitzar els requisits de l’ajut al lloguer. Per al Govern, els canvis, que amaguen un enduriment de les condicions per poder beneficiar-se dels ajuts, comporten garantir una millora de l’adequació del sistema a les situacions de vulnerabilitat. En aquest sentit, les modificacions incorporen excepcions que permeten donar una resposta a circumstàncies relacionades amb situacions de violència de gènere i protecció de la infància, de tal manera que les persones que es trobin amb aquestes situacions -sota dictamen judicial- podran optar a l’ajut encara que el contracte de lloguer no estigui al seu nom.
La modificació del reglament incorpora una excepció al que és habitual -que el beneficiari sigui el titular del contracte- per permetre que persones que es troben en situació de vulnerabilitat per raó de violència de gènere o protecció de la infància reconegudes per la Justícia puguin beneficiar-se del suport econòmic social
Amb aquesta modificació del reglament es podrà atorgar l’ajut a les persones que es troben en aquestes situacions en els casos que existeix una mesura establerta per la Justícia, que avali que la persona ha de residir en aquell habitatge tot i no ser-ne el titular del contracte, un dels requisits per poder optar a l’ajut a la resta de casuístiques que recull el reglament. Fins ara, ha recordat el ministre portaveu, Guillem Casal, les persones que patien alguna d’aquestes situacions i que el contracte no estava al seu nom, no podien ser beneficiàries d’aquest ajut, encara que estigués sota una situació judicial.
El ministre ha puntualitzat que el Govern ha cregut pertinent que encara que només hi hagi, ni que sigui un cas en aquesta situació, “cal regularitzar-ho i donar una cobertura social i garantia jurídica i social a aquestes persones que pateixen aquesta situació i que encara els cal més ajuda i ser més sensibles que en altres situacions”. En aquest sentit, doncs, es pot entendre com una certa flexibilització del reglament. Però en d’altres casuístiques i per d’altres exigències la modificació del reglament suposo endurir-lo.
S’ha apuntat ja: per poder optar l’ajut s’incorpora el requisit d’acreditar que el cost del lloguer supera el 30% dels ingressos de la unitat de convivència, amb la voluntat d’alinear-ho amb la resta d’ajuts que també hem implementat en el parc públic d’habitatges a preu assequible. En aquest cas, ha recordat Casal ,“si hi ha una unitat familiar que destina més del 30% ingressos en el lloguer, l’excés de més del 30% s’acaba cobrint amb un ajut social”. També s’estableix l’obligació d’acreditar que cap membre de la unitat de convivència disposa d’un habitatge en propietat al país, i s’actualitzen els llindars de renda màxima del lloguer i dels serveis annexos, d’acord amb el nombre de membres de la unitat de convivència.
Casal ha detallat que del període de l’1 de gener al 30 de novembre, hi ha hagut un total de 1.838 sol·licituds aprovades per a poder gaudir de l’ajut al lloguer, i ha afegit que l’import atorgat en aquest sentit ha estat “de 4.384.355 euros”. El ministre també ha afegit que “es calcula que al tomb d’un 10% de les persones que perceben actualment l’ajut, segurament, s’haurien de reconduir cap a altres tipus d’ajuts” o “mirar la situació concreta en la qual poden estar afectats”.
SOL·LICITUD DE L’AJUT
Seguint la dinàmica d’aquest any, caldrà entrar de nou les sol·licituds, tot i estar percebent actualment l’ajut, i no hi haurà una data límit de presentació, sinó que es manté la possibilitat de sol·licitar l’ajut al llarg de tot l’any, fet que permet una gestió més flexible i ajustada a les situacions de necessitat que es poden produir en qualsevol moment de l’any. Tanmateix, en el cas de les sol·licituds que s’entrin entre l’1 de gener i el 31 de març del 2026, el pagament de l’ajut es farà amb retroactivitat en data de l’1 de gener del 2026, garantint, així, que la persona que percep l’ajut aquest exercici pugui tenir garantit el pagament d’aquests mesos, sempre que compleixi els requisits. L’ajut es pot demanar a través de la seu electrònica, amb un procés guiat i segur.