Vives ha fet aquestes apreciacions durant una cerimònia religiosa a la parròquia de l’Assumpció de Guissona, on hi ha una de les comunitats ucraïneses més importants de Catalunya. Justament, molts integrants de la comunitat greco-catòlica i ortodoxa ucraïnesa de Guissona i altres pobles veïns van assistir a la missa per tenir un emotiu acte de pregària a la Mare de Déu protectora d’Ucraïna, juntament amb el sacerdot greco-catòlic Volodimir i el rector de la parròquia, mossèn Ramon Balagué.
Una gran quantitat de fidels omplia l'església parroquial aquest dissabte al vespre i davant l'altar major s’hi havia col·locat l'iconòstasi. Vives va anar a pregar davant la icona de la Mare de Déu de Kíev, patrona d'Ucraïna, una imatge de la qual està situada en un lloc preeminent de la parròquia guissonenca. Després van concelebrar la pregària per la pau i en favor de tots els damnificats per aquesta cruel guerra.
El màxim responsable de la diòcesi urgellenca va parlar “d'agressió imperialista que pretén destruir la democràcia i causar dany a les persones civils sense distinció”
L’arquebisbe i Copríncep, amb certa commoció, va prometre ajuda a través de Càritas Diocesana i Andorrana per als damnificats i, quan convingui, per als refugiats que aquesta guerra ja està provocant. Va parlar “d'agressió imperialista que pretén destruir la democràcia i causar dany a les persones civils sense distinció”. Vives va convidar a estar atents a tots els familiars que viuen a Ucraïna, infonent-los coratge, i a mantenir la seva fermesa, amb pregària i dejuni, i a crear ponts de solidaritat amb les necessitats que aniran sorgint.
El màxim responsable de la diòcesi urgellenca va tenir un pensament d’intercessió per al rector de la comunitat greco-catòlica ucraïnesa de Guissona, Taras Kogut i el seu fill, que es troben retinguts a Ucraïna, prop de la frontera amb Polònia. L'arquebisbe va recitar al final pausadament la bella pregària per la pau de Sant Francesc d'Assís, que també fou llegida per una catequista de la comunitat en llengua ucraïnesa. I van fer un cant patriòtic al final de la trobada.