Així ho ha reclamat l’entitat a través d’un comunicat en el qual celebra la decisió que, però, critica que “arriba tard i evidencia mancances estructurals en el diàleg social i en la representació democràtica del país”. I és que, es recorda, “el text de l’acord ja està negociat i tancat” i, per tant, el debat que es pugui fer a partir d’ara, incloent-hi els nous actors, “no es pot modificar-ne el contingut”. Això genera, adverteixen, un interrogant: “S’està debatent realment el futur de la relació amb Europa o s’està intentant construir consens després d’haver pres la decisió?”. A més, es posa en relleu que la incorporació de sindicats i patronals arriba només després de la “crisi” provocada per la sortida del pacte de Progressistes-SDP.
Per a l’USdA, “la decisió final sobre un acord d’aquesta magnitud ha de recaure en la ciutadania”. Ara bé, en un procés que ha de tenir prou garanties. El sindicat recorda que només els andorrans tenen dret a vot i que això provoca que, dels prop de 90.000 residents, només puguin participar en les eleccions uns 30.000. I, en realitat, “aproximadament una quarta part de la població decideix la composició del Consell General”. S’admet que “aquest fet no qüestiona la legitimitat institucional del sistema” però s’avisa que “sí que posa en evidència la necessitat de reforçar els mecanismes de participació democràtica, especialment en decisions estratègiques com la relació amb Europa”.
A això, indiquen, se suma “un desequilibri” entre els actors socials. “Mentre que el món empresarial està representat per diverses organitzacions, la representació dels treballadors del sector privat recau essencialment en una sola organització sindical”, apunten. I això, es remarca, davant un acord que “pot tenir conseqüències directes sobre el mercat laboral, les condicions de treball, la regulació econòmica i el model social del país”.
Des de l’USdA es remarca que “l’acord amb la Unió Europea és probablement una de les decisions més transcendents per al futur d’Andorra en les pròximes dècades” i, per això, es reclama que el procés “hauria de garantir transparència real, participació efectiva dels actors socials, equilibri entre interessos econòmics i drets socials i un debat plural abans de la celebració del referèndum”.