Tor sosté que l’avortament obliga a equilibrar “el dret de la dona i el sistema institucional”

La ministra d’Afers Exteriors ha intervingut aquest matí al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, a Ginebra, durant la sessió de revisió de la situació dels drets humans al Principat (en el marc de l’Examen Periòdic Universal)

Tor intervé al Consell de Drets Humans de l’ONU.

Un equilibri. Un marc molt ajustat, molt precís. Això és el que exigeix, segons la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, la ‘reglamentació’ de la interrupció voluntària de l’embaràs a Andorra. Tor, que ha intervingut aquest matí al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, a Ginebra, durant la sessió de revisió de la situació dels drets humans al Principat (en el marc de l’Examen Periòdic Universal, que celebra el quart cicle), ha sostingut que la qüestió de l’avortament “obliga a trobar un equilibri entre el dret de la dona i el sistema institucional”, ja que els andorrans estan molt apegats a la forma particular del Coprincipat per les garanties d’independència secular que assegura.

La ministra ha admès que “el tema de l’avortament és una qüestió complexa a Andorra” i que el Govern ha escoltat i escolta les recomanacions del Consell en aquest àmbit. De fet, ha assenyalat que l’executiu treballar per despenalitzar l’avortament durant la legislatura vigent (2023-2027), però ha deixat entreveure, també, que eliminar del Codi Penal la interrupció voluntària de l’embaràs no és una feina fàcil. “A Andorra, l’avortament és un tema delicat per les característiques constitucionals i institucionals del país”.

Tor ha recordat que el Bisbe d’Urgell és un dels dos coprínceps. “Que un dels coprínceps sigui un alt representant de l’església catòlica genera dificultats institucionals amb les quals el Govern i el Consell General topen en allò relacionat amb l’avortament”. Així, la ministra també ha recordat que la Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix en totes les seves diferents fases. Ara bé, ha remarcat amb claredat que “s’ofereixen gratuïtament i confidencialment mesures de suport” a les dones que decideixen interrompre l’embaràs i que “cap dona ni cap professional han estat jutjats per això”. “La dimensió del país és molt reduïda i alguns serveis sanitaris ja s’ofereixen habitualment fora del territori”, ha afegit.

“Que un dels coprínceps sigui un alt representant de l’església catòlica genera dificultats institucionals amb les quals el Govern i el Consell General topen en allò relacionat amb l’avortament”

La ministra, que ha subratllat que l’EPU és “una oportunitat per aprendre i compartir experiències” i que els drets humans són “la pedra angular de la pau, la justícia i el desenvolupament sostenible”, ha repassat altres novetats en matèria legislativa que el Principat ha tirat endavant recentment. Novetats que afecten diferents sectors de la societat: infants i adolescents (Tor ha manifestat que es vol modificar la Llei dels drets dels infants i adolescents per reforçar la protecció davant dels riscos de l’entorn digital), dones i víctimes de violència de gènere (“la violència contra les dones continua sent un flagell de les nostres societats”), refugiats (“el 2018, per primera vegada, vam disposar del marc legislatiu per poder acollir”, tot i que “la història contemporània ens diu que sempre hem estat una terra d’acollida”), persones amb discapacitat (“el 98,6% dels infants i adolescents amb discapacitat estan escolaritzats en centres ordinaris”), gent gran (Tor ha destacat l’entrada en vigor de la pensió de solidaritat) o ciutadans, de manera genèrica, que tenen dificultats per trobar un habitatge a preu digne (“hem introduït diferents mesures decidies i inèdites com ara la limitació de la pujada dels lloguers o programes de crèdits per facilitar la compra d’una primera residència; som perfectament conscients que cal protegir el dret a l’habitatge”).

Sobre el marc general de la intervenció, Tor ha expressat que l’EPU és “un exercici fonamental per millorar la protecció dels drets humans” i ha fet valdre la “important” delegació andorrana que s’ha desplaçat a Ginebra. Quant a la redacció de l’informe, la ministra ha destacat una preparació exhaustiva amb participació dels ministeris, el Consell General, l’administració de Justícia, l’Institut Andorrà de les Dones o el Raonador del Ciutadà. Per a Tor, Andorra està fent “esforços legislatius” –tenint en compte que el Consell General té únicament 28 parlamentaris– per aplicar les recomanacions de l’ONU en matèria de drets humans (el grau d’aplicació passa per 54 recomanacions totalment aplicades de les 66 transmeses el 2020 i 12 en fase d’implementació). Moltes de les recomanacions es desprenen de l’adhesió, el setembre passat, d’Andorra al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. “Som un país jove i petit. La nostra Constitució data del 1993 i durant aquests 32 anys ens hem adherit a la majoria dels instruments jurídics que intercedeixen la millora dels drets humans”, ha emfatitzat Tor.

RECONEIXEMENT DELS ESTATS MEMBRES

Després de l’exposició de la ministra, la delegació andorrana ha mantingut un diàleg interactiu amb delegats de 54 estats membres de l’ONU. En aquest intercanvi s’han contestat preguntes i s’ha reaccionat a recomanacions relacionades (com ara implementar més mesures per combatre els discursos d’odi envers col·lectius vulnerables, continuar desenvolupant accions per promoure la igualtat de gènere, continuar treballant en la despenalització de l’avortament, impulsar polítiques per fomentar encara més l’ocupació inclusiva de les persones amb discapacitat, protegir la infància en l’entorn digital o redoblar els esforços per garantir l’accés a l’habitatge).

Els estats membres de l’ONU han lloat i reconegut els esforços d’Andorra per implementar les recomanacions derivades del darrer EPU i reforçar el marc dels drets humans. De manera detallada, s’ha posat en valor el Pla Nacional per a la Infància i l’Adolescència, l’aprovació de la llei que permet la unió civil entre persones del mateix sexe, el desplegament de mesures en favor de la igualtat i per erradicar la violència de gènere i els elevats nivells d’inclusió als sistemes educatius ordinaris dels infants amb discapacitat. 

Etiquetes: