Pensant que en el futur el Principat pugui ser seu de cimeres de pau o mediadora en conflictes internacionals, “de moment, en un context internacional caracteritzat per grans turbulències i incerteses, comptem seguir multiplicant els nostres esforços en els fòrums multilaterals per reforçar el diàleg entre estats”. Així ho manté Imma Tor en el marc de la ponència que aquesta tarda ha exposat davant els assistents a la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que se celebra a Prada de Conflent organitzada per la Societat Andorrana de Ciències (SAC).
“L’acollida de refugiats, les xarxes d’evasió pilotades des d’Andorra són proves fefaents que els andorrans havien escollit el seu bàndol, el de la llibertat contra l’opressió”
Tor ha exposat que “arran de la Segona Guerra Mundial, les relacions entre els estats van canviar profundament. I de fet, l’actitud d’Andorra durant aquest conflicte, i ja abans, durant la Guerra civil espanyola, es va allunyar de la neutralitat absoluta. L’acollida de refugiats, les xarxes d’evasió pilotades des d’Andorra són proves fefaents que els andorrans havien escollit el seu bàndol, el de la llibertat contra l’opressió”. “Després del 1945, amb la creació de les Nacions Unides, el multilateralisme i el dret internacional han esdevingut eines clau per assolir la pau al món. El 1994, amb l’adhesió d’Andorra a les Nacions Unides, que va representar el seu reconeixement com a Estat independent i sobirà a escala mundial, la concepció de la ‘neutralitat’ andorrana tal i com la definia Antoni Fiter i Rossell, va conèixer una evolució progressiva per poder-se aplicar als reptes globals”, ha defensat la màxima responsable política de la diplomàcia andorrana.
La titular d’Exteriors afirma que “si ens haguéssim cenyit a una definició estricta de la neutralitat, potser no hauríem condemnat els atacs terroristes de l’11 de setembre del 2001, i no hauríem pres posició a favor de la creació de la primera Estratègia Global de Lluita contra el Terrorisme de les Nacions Unides, que es va adoptar cinc anys després. Tampoc ens hauríem posicionat a favor del respecte del dret internacional quan la Cort Internacional de Justícia va reconèixer la independència de Kosovo l’any 2010. Potser ens hauríem abstingut de cara a resolucions recurrents i sobre les que hi ha gairebé consens a escala global, com la resolució anual que demana aixecar l’embargo econòmic, comercial i financer contra Cuba, o la resolució sobre l’establiment d’una zona lliure d’armes nuclears a l’Orient Mitjà, que incita tots els països a accedir al Tractat de No-Proliferació d’armes nuclears”.
Tor ha recordat que “totes aquestes qüestions que es tracten a l’assemblea general de les Nacions Unides tenen com a finalitat la pau universal, i Andorra no es pot abstenir”. Encara més: “Andorra no es pot abstenir de seguir condemnant la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna, un conflicte que al seu inici, al febrer del 2022, va marcar un abans i un després significatiu en la neutralitat andorrana. El 2 de març del 2022, quan es va votar la primera resolució per condemnar els atacs de Rússia a l’assemblea general de les Nacions Unides, només 5 països de 193 van votar en contra, i 35 es van abstenir. Vam votar en el mateix sentit que els nostres veïns i, pràcticament tot el continent europeu, es va alinear amb els 141 països que van condemnar fermament la Federació Russa”.
EL PAS A LA ‘NEUTRALITAT ACTIVA’
La ministra d’Afers Exteriors s’ha fet una pregunta: “¿Volem refusar de prendre posició i estar en la mateixa llista que uns països que no promouen els mateixos valors que nosaltres, els valors que estan inscrits en la nostra Constitució?”. I ha recordat que com ja havia indicat dos anys abans en el mateix escenari, al Lycée Charles Renouvier de Prada de Conflent, “no aplicar les sancions contra Rússia que ha aplicat la comunitat internacional i en particular, la Unió Europea, els nostres aliats i socis naturals, hauria representat una escletxa en el sistema. S’hauria pogut interpretar com a indiferència, o inclús rebuig de cooperar per posar fi a un conflicte amb repercussions globals”.
“Per la rendició de comptes i una pau justa i duradora, hem de defensar amb fermesa el dret internacional així com el dret internacional humanitari en línia amb els principis de la Carta de les Nacions Unides i el Conveni Europeu dels Drets Humans”
“El 2022, Andorra va passar de practicar la neutralitat tradicional a una nova forma de ‘neutralitat activa’”, ha deixat clar Tor, que considera en nom del Govern que “per la rendició de comptes i una pau justa i duradora, hem de defensar amb fermesa el dret internacional així com el dret internacional humanitari en línia amb els principis de la Carta de les Nacions Unides i el Conveni Europeu dels Drets Humans”. “Seguint aquesta lògica, vam condemnar els atacs contra Israel del 7 d’octubre del 2023, i poc temps després, vam prendre posició en favor de l’alto el foc i el respecte del dret internacional humanitari a Gaza, i ens vam posicionar clarament per la solució dels dos Estats, reconeixent Palestina el 2025”.
“A l’Orient Mitjà com a Ucraïna, estic convençuda que estem del bon costat: estem del costat dels que defensen la llibertat, els drets humans, inscrits en la nostra Constitució, i també el respecte de la integritat territorial, tan important per tots els estats i, especialment, per un país de petites dimensions com el nostre! Andorra segueix reafirmant la seva neutralitat, però l’hem adaptada dins del context geopolític actual, en neutralitat activa.”