L’acord s’ha tancat en la trobada política que s’està celebrant a Chisinau. En total, són 36 països de l’organisme i de la Unió Europea els que han acordat tant la creació del tribunal com la intenció d’adherir-se un cop es posi en marxa. “Aquests Estats han fet un pas decisiu cap a l’establiment real del Tribunal Especial i el reconeixement de les responsabilitats per l’agressió contra Ucraïna”, ha expressat el secretari general del Consell d’Europa, Alain Berset, durant la reunió. En aquest sentit, es va mostrar convençut que “s’acosta ràpidament el moment que Rússia hagi de retre comptes per la seva agressió”.
El nou òrgan tindrà com a objectiu investigar, processar i jutjar els principals responsables del crim d’agressió contra Ucraïna. D’aquesta forma, s’omple un buit que existia en la jurisdicció de la Cort Penal Internacional. “Una pau justa i duradora s’ha de basar en la rendició de comptes”, ha indicat Mihai Popsoi, ministre d’Afers Exteriors de Moldàvia,
Imma Tor ha estat la representant andorrana en la reunió i ha intervingut en la sessió plenària. En el discurs, ha reiterat el compromís del Principat amb el multilateralisme, la defensa dels drets humans, la democràcia i el respecte del dret internacional. A la vegada, ha recordat que s’ha format sempre part del Registre de Danys per a Ucraïna des de la seva creació i que va ser un dels primers estats a signar el Conveni que estableix la futura Comissió Internacional de Reclamacions. També ha expressat la voluntat d’adherir-se al tribunal així com el suport al pla d’acció del Consell d’Europa per a Ucraïna.
En el marc dels debats sobre el futur democràtic europeu, Tor també ha alertat sobre les noves amenaces que afecten la democràcia, “especialment les ingerències i manipulacions informatives provinents de l’exterior que poden alterar els processos electorals”. Alhora, ha valorat positivament la iniciativa del secretari general del Consell d’Europa relativa a un Nou Pacte Democràtic per a Europa, orientada a reforçar la resiliència democràtica dels estats membres.
Durant la reunió de ministres també s’ha validat una declaració política que aclareix conceptes clau del sistema del conveni europeu de drets humans, sobretot pel que fa al context migratori. Entre altres aspectes, es destaca que cal abordar de forma adequada els reptes en aquest àmbit, però també que els Estats tenen dret a controlar l’entrada i residència de persones estrangeres. En aquest punt, Tor ha defensat la necessitat de mantenir un diàleg “franc i obert” sobre les migracions des d’una perspectiva basada en els drets humans i ha reiterat el suport d’Andorra a la independència i imparcialitat del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Durant la 135a sessió del Comitè de Ministres del Consell d’Europa els ministres també han abordat qüestions vinculades a la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, l’acció del Consell d’Europa en matèria migratòria, l’estratègia d’acció exterior de l’organització i la cooperació entre el Consell d’Europa i la Unió Europea. La sessió ha conclòs amb el traspàs de la presidència del Comitè de Ministres de la República de Moldàvia al Principat de Mònaco, que assumirà les noves prioritats de treball de l’organització.
TROBADES BILATERALS
Paral·lelament a la sessió, la ministra Imma Tor ha mantingut diverses reunions bilaterals i trobades informals amb homòlegs europeus per continuar reforçant les relacions diplomàtiques i la cooperació bilateral. En aquest context, s’han celebrat trobades amb representants de França, Suïssa, Espanya, Noruega, San Marino, Àustria, la República Txeca i Bèlgica.
Comentaris