Passi el que acabi passant en el futur, aquest 19 d’octubre és un dia clau en les relacions entre Andorra i la Unió Europea. El final d’una etapa -la de negociació de l’acord d’associació- i l’inici d’una altra, segurament la definitiva: el procés que s’haurà de seguir per, hipotèticament, arribar a una aplicació efectiva del conveni al Principat. Amb l’acte de signatura que Espot ha protagonitzat a Brussel·les, conjuntament amb els comissaris europeus Maroš Šefčovič i Valdis Dombrovskis i el ministre d’Afers Exteriors de San Marino, Luca Beccari, el document queda definitivament estabilitzat. Ja no es mourà ni una sola coma. I, per tant, ara ja ha de ser analitzat per les diferents parts per ratificar-lo.
No serà, però, un procés curt. Al contrari. Implicarà, per banda europea, que sigui validat pel Parlament Europeu -a priori, el proper pas- i, posteriorment, un per un les cambres legislatives dels 27 Estats membres. I, pel que fa a Andorra, serà on es visqui el moment clau de tot plegat: el referèndum amb què es va comprometre Govern perquè la ciutadania es pronunciï. Una consulta que, s’assegura, serà “vinculant”. Sigui un sí o un no, l’opció que assoleixi més vots, ni que sigui per només un, serà la que anirà a missa.
I així ho ha deixat clar Espot davant els altres actors de l’acte de signatura. “Hem mantingut el compromís per un referèndum vinculant”, ha afirmat. Per tant, hi haurà consulta, però sempre que, abans, es compleixin diverses condicions. La primera, que el Parlament Europeu hagi donat suport al conveni en una votació encara sense data però que es confia que no trigui gaires setmanes. I, després, que hi hagi prou temps per una campanya informativa prèvia i amb garanties. La cita, a més, no coincidirà amb les eleccions generals. Per això, tot fa pensar que, ara per ara, si de Govern depèn, difícilment es farà aquesta legislatura.
“No s’accelerarà un procés en detriment d’un altre”, ha apuntat a l’hora de valorar si hi ha opcions de fer la consulta abans dels comicis. No és un no rotund, però un simple cop d’ull al calendari permet albirar que primer hi haurà eleccions. A banda, ja a la tarda, un altre fet ha reforçat aquesta idea de l’executiu: la tímida resposta a la que inicialment era una iniciativa ciutadana però que ha acabat tenint un gran protagonisme dels partits polítics: la concentració davant el Consell General que ha reclamat que el referèndum es faci ja.
La mobilització, certament sota una insistent pluja, no ha tingut el ganxo que, fossin qui fossin, els promotors buscaven. L’acte, que ha tingut finalment el lideratge ni que sigui demanda de permisos i crida de consignes, de la Unió Sindical, ha aplegat al voltant d’un centenar de persones. I, entre aquestes, representants de Concòrdia -Cerni Escalé-, Andorra Endavant -Carine Montaner- i Claror -Artur Homs-. Tots tres partits, clarament posicionats contra l’acord. També s’ha apropat Pere Baró, president del Partit Socialdemòcrata, tot al·legant que la crida era per celebrar ja la consulta i deixant clar que, en el seu cas, la petició era únicament aquesta, a la vegada que ha insistit a expressar el seu suport al conveni.
Tots coincideixen amb Govern en què cal passar el document per les urnes, però la diferència són els terminis. En part, molt probablement, per interessos de cara a les eleccions -la consulta abans dels comicis podria aixecar un obstacle clau a l’hora de configurar el programa d’unes hipotètiques aliances en llistes parroquials-, entenen que, un cop signat, no s’ha d’esperar més. El referèndum s’ha de celebrar com més aviat millor. “La població té dret a votar”, ha indicat el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, posició similar a la que ha expressat des d’AE Carine Montaner: “Demanen dia i hora ja; és una promesa i, per tant, un deute del Govern”.
Segurament, el desig era disposar de més gent per fer pressió. Al final, però, sigui pel mal temps, sigui per la coincidència amb un altre acte -sobre construccions modulars- convocat per Andorra Endavant o perquè, al final, una cosa és les piulades i missatges a xarxes i una altra la gent que realment dona suport a una posició, la concentració ha quedat, com a mínim, aigualida. Ha faltat gent. Cent hi eren, però probablement la xifra no inquieti en excés un Govern que, com ha insistit Espot, considera que l’acord d’associació és el millor camí per a l’Andorra del futur: “Servei per reforçar la nostra resiliència en un context canviant”.