Aquestes són algunes de les constatacions que s’han fet al consolat general de Portugal durant la primera de les reunions que es fan aquests dies per aclarir dubtes sobre el retorn a casa. Tècniques del ministeri d’Afers Exteriors especialitzades en qüestions fiscals, de seguretat social i altres són aquest cap de setmana a Andorra per exposar als ciutadans que ho vulguin quin és el suport que es pot donar des de Lisboa si algú vol tornar al seu país d’origen. Aquestes activitats, siguin a la part del món que siguin, se solen fer sempre en cap de setmana, segons que han explicat les tècniques a l’Altaveu després de la primera de les trobades.
Prop de trenta persones han assistit a la primera reunió, que tenia un format més personalitzat i individualitzat que la resta que hi haurà durant els propers dies, que es faran en llocs públics i a mode de fòrum. Es fa una presentació general i després s’atenen dubtes. El cònsol general, Duarte Pinto da Rocha, es mostrava satisfet del volum d’assistència obtingut i reconeixia que el retorn a casa cada vegada genera més interès. La qüestió econòmica pesa i molt. De fet, Pinto da Rocha fins i tot coneix retorns que s’han materialitzat amb èxit. I no es tracta només de persones que arriben a l’edat de jubilació i volen tornar al seu país de naixement. No, no.
Hi ha portuguesos que han estat empresaris a Andorra i que veient com s’han enfilat els costos busquen la manera de replicar a Portugal el negoci que tenien al Principat. I ho han fet. I els va bé. En tot cas, les sessions que es fan aquests dies en espais com les seus socials de les entitats culturals portugueses o en llocs com la sala La Valireta d’Encamp serveixen per aclarir dubtes o neguits. “Els suports financers” són una de les primeres coses que s’expliquen. I que es demanen. I “també qüestions fiscals”.
RETORN DEFINITIU
Les tècniques d’Assumptes Estrangers desplaçades a Andorra i també les del propi consolat general han deixat clar que es tracta de donar suport “al regrés definitiu” dels ciutadans portuguesos que viuen fora i volen tornar a casa. Se’ls explica quina documentació es necessita, quins formularis s’han d’omplir... “Hi ha molta confusió, per exemple, sobre l’adreça on estan, sobretot la gent més gran.”
Durant temps “no s’ha tingut clar que una cosa és la nacionalitat i l’altra el veïnatge” i d’aquesta manera, han explicat les tècniques consultades per l’Altaveu, hi ha hagut moltes persones que han viscut durant anys a Andorra però mantenint una adreça a Portugal. Perquè pensaven que era el que tocava. Ara, quan volen demanar l’ajut al retorn tenen problemes. Dificultats. Perquè per a l’administració portuguesa mai han deixat de ser portuguesos residents a Portugal.
En les primeres reunions ha quedat clar que hi ha un interès ferm i real per tornar cap a Portugal. I hi ha gent de tota mena
La qüestió fiscal (què cal tributar en un país o en l’altre) quan es deixa un lloc per anar a un altre, la legalització de vehicles quan tenen matrícula andorrana i es volen portar cap a Portugal o l’homologació d’estudis quan es tracta de persones més joves també solen ser consultes que es fan. I les tècniques aporten solucions clares tenint en compte que sempre hi pot haver casos molt concrets que requereixin solucions ad hoc que es mira si són possibles atenent la normativa establerta.
I sobretot per a les persones més grans, el gran neguit és com i qui els abonarà la pensió de jubilació. I això va en funció de la cotització. Si s’ha cotittzat en un sol país, si s’ha cotitzat en dos o més... I encara un element que les tècniques remarquen que cal tenir en compte: a Portugal la jubilació no s’enceta fins als 67 anys. A Andorra, l’edat de jubilació és als 65. Per tant, aquest decalatge de dos anys també té un impacte que s’ha d’avaluar i s’ha de veure com es resolt per no tenir ensurts a l’hora de decidir fer el pas del Principat a Portugal.
Però en tot cas, en les primeres reunions ha quedat clar que hi ha un interès ferm i real per tornar cap a Portugal. I hi ha gent de tota mena. Joves que creuen que ara tindran millors oportunitats al seu país d’origen o on tenen les arrels maternes o persones que arriben al terme de la seva vida professional i no veuen la manera de poder viure amb solvència a Andorra i prefereixen acollir-se als ajuts al retorn i endegar el darrer tram de la seva vida, el de la jubilació, encara que sigui activa, a Portugal.