Polèmica per les referències jueves en el Carnaval d’Encamp tretes de context

Després que la comunitat hebrea del país hagi mostrat la seva indignació, la comissió de festes ha deixat clar que el fet que el rei Carnestoltes -ara desaparegut- lluís una estrella de David al cap no és un clam antisemita si no una condemna al genocidi de Gaza i una crítica a Netanyahu

T. Solanelles / A. Gonçalves

Els membres de la comissió de festes han aprofitat el Ball de l'Óssa per deixar clar que no hi ha cap atac antisemita. ANNA GONÇALVES

El fet que el rei Carnestoltes d’Encamp lluís aquest any una estrella de David en el seu rostre està generant una enorme revolada. Fins al punt que hi podria haver en les properes hores, fins i tot, una queixa diplomàtica des de l’ambaixada d’Israel a Espanya i Andorra. La comunitat jueva al Principat ha muntat en còlera i està mostrant la seva indignació per tots els canals que pot. Certament, i en el marc del Carnaval, tot s’està traient de context. Però la polèmica i el malestar és evident i la comissió de festes ha aprofitat la representació del Ball de l’Óssa per deixar clar que no es tracta de cap atac antisemita ni d’anar en contra de cap raça, creença o confessió religiosa.

De fet, dissabte, a la seva manera, els protagonistes de la penjada del rei Carnestoltes ja van indicar que enguany el Carnaval giraria al tomb dels mandataris internacionals que pretenen imposar la seva llei i en relació amb l’auge de l’extrema dreta arreu del món. I com a exemple, es van focalitzar, entre altres, amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Aquesta tarda, en el Ball de l’Óssa, s’ha tornat a insistir que el que es vol és denunciar el genocidi a Gaza i criticar les decisions del govern de Netanyahu, però que no hi ha cap altre rerefons ni menys encara cap intenció de fer apologia de l’antisemitisme. 

Els organitzadors del Carnavel deixen clar que “en cap cas la crítica realitzada durant l’actuació anava dirigida a cap religió ni, molt menys, a cap poble”

Amb posterioritat a l’acte teatral d’aquesta tarda que, com sempre, s’ha fet a l’exterior, a l’aparcament del Prat de l’Areny, la comissió de festes ha fet públic un comunicat per mirar de rebaixar la tensió, força reatroalimentada per la pròpia comunitat jueva al país. I s’ha deixat clar que “la voluntat en cap moment ha estat ofendre, sinó la crítica social mitjançant l’humor”. I s’assegura que “en cap cas la crítica realitzada durant l’actuació anava dirigida a cap religió ni, molt menys, a cap poble”.

Fonts del Consell General i del Govern, i també del comú d’Encamp, han admès que de manera informal se’ls ha fet arribar des de diversos fronts de la comunitat jueva el malestar per la situació. Fins i tot algunes plataformes digitals informatives israelianes han difós la notícia amb imatges del ninot (rei Carnestoltes) amb l’estrella de David penjat. I s’han fet ressò de les imatges fetes per la mateixa organització del Carnaval en què sembla que uns trabucaires disparen contra el ninot. Amb tot, però, no es contextualitza degudament en el marc de quin acte es va dur a terme tal penjada, totalment sarcàstica. 

Missa satírica per Sant Carnavalí

Des de l’entorn de l’Associació Cultural Israelita de les Valls d’Andorra (ACIV), i abans que hi hagués una resposta oficial de l’entitat, s’ha considerat l’acte com un “trist episodi d’apologia de l’antisemitisme” i es posava de manifest que “ens hem posat en contacte amb les autoritats (Govern i comú) perquè retirin immediatament el ninot, les fotografies i els comentaris, tots completament fora de lloc, i que presentin unes excuses més que necessàries”. La realitat és que el rei Carnestoltes des de dissabte a la nit ja no està penjat. Suposadament va ser ‘robat’ pels Arlequins de Canillo, en el tradicional enfrontament que es viu entre parròquies aquests dies de Carnaval. 

REACCIÓ OFICIAL JUEVA

El president de l’ACIV, Isaac Benchluch, consultat per l’Altaveu una vegada la polèmica ja era evident i transcorria per les xarxes socials, ha afirmat que “em sento profundament ofès i dolgut com a jueu ja que no és una provocació cap a una persona en concret o una política actual sinó una ofensa, un insult gravíssim envers un poble, una religió, una nació que ha patit molt durant tota la seva existència”. Benchluch hi ha afegit que “és una apologia antisemita que no podem permetre i que hem de condemnar i eradicar per sempre”

Isaac Benchluch: “Em sento profundament ofès i dolgut com a jueu ja que no és una provocació cap a una persona en concret o una política actual sinó una ofensa, un insult gravíssim envers un poble, una religió, una nació que ha patit molt durant tota la seva existència”

El president de l’entitat israelita al Principat ha assegurat estar “orgullós del meu país”, però també ha deixat clar que “avui sento vergonya i tristor. Hem rebut condemnes per part de la prensa internacional que porten Andorra a l’Edat Medieval. També haig de dir, hem de dir com a comunitat jueva que hem rebut mostres de suport i d’indignació immediata per part del cap de Govern, del síndic general i de les institucions del nostre país”. “No obstant esperem el suport  i les disculpes formals i públiques per part del comú d'Encamp que ha publicat les fotos per les seves xarxes socials i de la comissio de festes que ha organitzat aquesta vergonyosa funció”.

Isaac Benchluch ha acabat afirmant que “som un país progressista multicultural, solidari, respectuós i tolerant...actes com aquests, perpetrats per ignorants i/o inconscients no representen la població andorrana ni ens representarà mai”. Fonts properes a institucions andorranes han assegurat que és molt probable que l’ambaixada d’Israel a Espanya i Andorra contacti formalment aquest dimarts amb la titular d’Afers Exteriors, Imma Tor, per mostrar-li el malestar per la sàtira emprada durant el Carnaval d’Encamp. 

RESPOSTA DE LA COMISSIÓ

Una vegada ja engegada tota la polèmica, amb una part important de tot plegat tret de context, i fins i tot després de l’al·locució realitzada en el marc de la representació de l’Óssa, la comissió ha fet públic un comunicat fent-se ressò del “malestar transmès per part de la comunitat jueva del Principat d’Andorra”. I es deixa clar que es tracta d’uns “esquetxos representats durant la festa de Carnaval, en què es feia ús de la figura del rei Carnestoltes per al·ludir a la situació bèl·lica entre Israel i Palestina i a la figura del president israelià, Benjamin Netanyahu”

“Com en tantes altres ocasions, s’ha realitzat una crítica a una situació política i a un polític mitjançant la sàtira, en el context propi del Carnaval”

A partir d’aquí s’aclareix que “com en tantes altres ocasions, s’ha realitzat una crítica a una situació política i a un polític mitjançant la sàtira, en el context propi del Carnaval”. Es recorda que “tradicionalment, en aquesta celebració s’han utilitzat representacions simbòliques, com la penjada, per posar de relleu diverses situacions polítiques existents al món, sempre en un marc de representació teatral i de ficció”. “En cap cas la crítica realitzada durant l’actuació anava dirigida a cap religió ni, molt menys, a cap poble”, es deixa ben clar.

Tant la comissió de festes com tots els participants en la representació “volen expressar el seu màxim respecte envers qualsevol religió, poble, nació o Estat del món”. “La voluntat en cap moment ha estat ofendre, sinó la crítica social mitjançant l’humor, i es lamenta que la representació hagi pogut ser interpretada en aquest sentit, ja que en cap cas aquesta era la voluntat. Així mateix ho hem expressat en la representació teatral d’avui públicament.” Finalment es fa referència al fet que “les fotografies a les quals es fa al·lusió formen part exclusivament de la representació teatral i no representen cap posicionament institucional”. Tot i així el comú d’Encamp les ha retirat “per evitar una interpretació errònia i fora de context”.

 



VISTA LA SUSCEPTIBILITAT QUE POT GENERAR una qüestió com la descrita en l’article, i vistes les posicions radicals i irades que es poden mantenir, l’Altaveu ha decidit desactivar la possibilitat de fer comentaris en aquesta informació.