La negociació amb l’alt organisme de la Unió Europea (UE) per tal que el control sistemàtic de vehicles a les fronteres amb països externs a l’espai Schengen no s’apliqui en el cas del riu Runer i el Baladrà està molt avançada. Però encara queden serrells per tancar. Amb tot, la pròpia Comissió Europea ha comunicat tant a les autoritats espanyoles com franceses que ja es poden iniciar les converses bilaterals amb Andorra. Cal pactar els detalls pràctics de l’aplicació de les noves exigències de seguretat. Però els dos països van deixar en l’aire els detalls fins que no hi hagués l’acord paraigua tancat amb la Comissió Europea.
Tor: “No hi haurà cues a les fronteres ni canviarà res, però per atorgar un permís de residència caldrà passar avaluacions de seguretat”
Una cosa és clara: “No hi haurà cues a les fronteres ni canviarà res, però per atorgar un permís de residència caldrà passar avaluacions de seguretat.” La frase és de la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, davant les comissions legislatives d’Exteriors i de Justícia i Interior, que s’han unit al Consell General per rebre detalls sobre les negociacions relatives al sistema europeu de control de fronteres, el denominat ‘entry/exit’ (EES). Tor i la titular d’Interior, Ester Molné, han fet un repàs de l’estat de la qüestió i l’històric sobre els controls fronterers. I han deixat clar que l’aplicació total dels controls no es farà fins al 10 d’abril, la data límit per a la posada en marxa de l’EES.
Molné ha reiterat que l’anunci de la posada en marxa del sistema de control fronterer no ha tingut impacte en la tramitació dels permisos de treball i residència de temporada hivernal. I a preguntes dels parlamentaris, ha assegurat que “encara menys” en tindrà en vista als temporers d’estiu. Com que Espanya i França, s’ha de veure de quina manera, faran avaluacions detallades per a qualsevol persona que pretengui traslladar-se al Principat i això portarà un temps, la titular d’Interior ha anunciat, ja s’ha dit, una modificació de la llei qualificada d’immigració amb la necessitat de crear un permís provisional subjecte al resultat final de l’‘screening’ europeu.
Molné: “Podem pensar en no lliurar la targeta fins que no tinguem el vistiplau de França o d’Espanya”
Els detalls sobre aquesta autorització temporal s’estan encara treballant. “Podem pensar en no lliurar la targeta fins que no tinguem el vistiplau de França o d’Espanya. I llavors avisarem la persona que si arriba el resultat de l’avaluació de seguretat i és negativa se li tallaran els drets”, ha explicat Molné. La titular d’Interior ha recordat que hi ha tot un seguit “de conseqüències pel fet de poder treballar” com ara l’afiliació amb la CASS. I això fa que sigui “una mica complex”.
Hi ha una reflexió en marxa i sembla evident que mentre hi hagi una tramitació provisional, si mai hi ha un problema, Andorra no haurà de fer-se càrrec del retorn del treballador si mai sorgeix un problema. Però el cert és que, de moment, encara cal validar aquest permís temporal. “Tot això forma part del paraigua Comissió Europea”, ha destacat Imma Tor encara que hi ha aspectes com la manera de fer tornar determinats treballadors cap al seu país que “s’hauran d’acabar de precisar amb França i amb Espanya”.
BASE DE DADES
Les autoritzacions provisionals serien necessàries perquè fins ara era relativament ràpida la comprovació dels penals que presentaven els ciutadans interessats en obtenir una autorització de residència i treball a Andorra. Però ara el sistema serà més complexe. I és que les avaluacions de seguretat seran sotmeses a unes bases de dades que contenen un conjunt d’elements que van més enllà dels antecedents. S’inclouen anotacions policials desfavorables de qualsevol país i altres elements que poden posar en risc la seguretat. Tor ha destacat que hi haurà dos nivells de risc o seguretat, “el nivell de l’alerta, que marcarà persones que han sobrepassat l’estada autoritzada dins l’espai Schengen, i el nivell de l’amenaça, que es determinarà per a persones que presenten un risc per a la seguretat pública”.
Els filtres que s’implementaran haurien de suposar més garanties que les persones que vulguin treballar o residir al país tenen un comportament impol·lut. Que no només no tenen antecedents, si no que no tenen cap anotació de perill en les bases de dades policials d’arreu. Les dues ministres han destacat aquest fet i parlamentaris com la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ho han celebrat. Especialment quan s’ha deixat clar que l’avaluació serà prèvia a l’atorgament del permís definitiu. Però com que les comprovacions es poden allargar durant un cert temps, d’aquí la necessitat de fer autoritzacions provisionals. I la decisió última de denegació sempre serà d’Andorra, tenint en compte les conseqüències que pot tenir que es coli algú que no toca: Andorra, sigui l’Estat, sigui l’empresa contractant, haurà de fer-se càrrec de retornar la persona ‘no desitjada’ fins al seu país.
La ministra d’Afers Exteriors ha deixat clar que “sense la negociació de l’acord d’associació no hi hauria hagut negociació sobre la gestió del control de fronteres” i ha explicat, a pregunta del conseller del PS Pere Baró, que es posarà en marxa “tota una campanya de comunicació i d’informació oficial a través de notes verbals a tots els països” per recordar que els nacionals andorrans, en virtut d’un pacte amb la Comissió Europea, no han de ser objecte del control EES i així que “no hi hagi problemes als punts fronterers dels aeroports”.
Concòrdia considera “negligent” que no s’hagués començat abans a negociar una solució ‘ad hoc’ tenint en compte que el reglament del sistema ‘entry/exit’ es va aprovar el 2017
Segons Tor la feina ja s’ha anat fent perquè hi ha hagut altres països que ja han enviat notes verbals esmentant la situació. Però la feina no s’ha avançat tant com hauria volgut, per exemple, Concòrdia. El líder de la formació, el conseller general Cerni Escalé, ha posat de relleu que el sistema ‘entry/exit’ es va aprovar el 2017 amb l’objectiu d’implementar-lo el 2025. Se sabia que podria suposar establir controls sistemàtics a les fronteres del país i no va ser fins al 2021 que no es va demanar negociar una solució ‘ad hoc’. Escalé s’ha qüestionat del motiu pel qual es va refusar entrar a l’espai Schengen, que era una possibilitat. I en tot cas ha acusat el Govern d’haver tingut “una actitud negligent no negociant abans” i havent de córrer ara.
I és que, de fet, no hauria estat fins al 2024, encara amb la negociació sobre l’acord d’associació en marxa, que el Consell de la UE va mandatar la Comissió Europea a negociar una solució a mida d’Andorra en relació amb el control de fronteres. La ministra d’Afers Exteriors s’ha escudat en la complexitat del sistema de controls per justificar perquè no es va començar a parlar abans sobre la qüestió. “Aquest tipus de converses s’afronten molt millor si es tenen més anys per negociar”, ha remarcat el parlamentari de Concòrdia, visiblement molest.
La seva col·lega de grup Núria Segués, després que parlamentaris dels grups de la majoria com Jordi Jordana, Marc Magallón o Carles Naudi posessin de relleu la major seguretat que suposaran els controls o la feina feta per evitar la sistemàtica de revisions a les fronteres, s’ha interessat per si l’aplicació parcial de l’‘entry/exit’ havia dificultat el procés de reagrupament impulsat per ciutadans ja residents i que no són pas temporers. Molné li ha respost que “no tinc constància que hi hagi expedients que hagin quedat bloquejats” per aquesta intensificació dels controls.