Espot ha deixat clar que si el procés, tot plegat, “es va retardant, no és per voluntat nostra” si no perquè no acordant-se si l’acord és mixt o no ho és, el text no es pot estabilitzar del tot. És a dir, que fins tècnicament, fins que totes les parts no firmin, encara hi podria haver alguna contrapart que pretengués fer canvis. I, en tot cas, seria Europa qui pretendria fer algun reajustament. Sia com vulgui, fins que no es decideixi la naturalesa jurídica del text, la Comissió Europea i el Govern no firmaran i estabilitzaran l’acord. I el Parlament Europeu el podrà passar a ratificar.
Després, previ referèndum, l’haurà de ratificar el Consell General -més tots els parlaments dels estats de la UE si és mixt el text. Quan se sàpiga la naturalesa del text, el Govern decidirà si es promou la modificació de la llei de tractats internacionals, que possibilitaria l’aplicació provisional de l’acord. Aquesta possibilitat ja s’havia plantejat. I Espot ha tornat a deixar clar aquest dijous des de Nova York que només es modificaria la llei de tractats i s’aplicaria l’acord de manera provisional si el text superés el referèndum. No es tracta “d’evitar el referèndum a partir de l’aplicació provisional”, ha deixat clar Espot.
El mandatari governamental també s’ha referit a la qüestió del sistema ‘entry/exit’ per deixar clar que no hi ha cap novetat. I que la posada en marxa del nou mètode de control a les fronteres de la UE amb països de fora de l’espai Schengen, que començarà a aplicar-se a partir del 15 d’octubre, evidentment no tindrà afectació per aquells països que, com Andorra, estan negociant una excepció del sistema o, com a mínim, la inclusió “d’especificitats pròpies”. En qualsevol cas Espot ha assegurat que “seguim negociant amb la Comissió Europea i contactes bilaterals amb Espanya i França”. El cap de l’executiu ha garantit que “l’acord serà satisfactori per a tothom”.