“Jo estic aquí, però la lluita no ha acabat”

L’activista andorrana Cèlia Vélez, integrant de la flotilla de la llibertat que volia portar ajuda humanitària a Gaza, denuncia la “violència” soferta a mans de les autoritats d’Israel però es mostra “orgullosa” del que s’ha aconseguit: “El món s’ha despertat”

Vélez al vaixell en què viatjava amb la flotilla.

L’activista andorrana Cèlia Vélez ja es troba a casa, un cop deportada des d’Israel, on es trobava detinguda des que l’armada del país va abordar la flotilla humanitària que volia portar aliments i medicines a Gaza. Això, adverteix, no suposa el final de res. La lluita, ha assegurat, “no ha acabat”. A la vegada, ha denunciat la “violència” que va patir durant els dies que va estar a les mans dels soldats israelians que els van interceptar en aigües internacionals. Malgrat la duresa de tot el que ha viscut, té clar que ha valgut la pena: “El món s’ha despertat”.

En declaracions al programa ‘Bàsics’ de Betevé, la televisió local de Barcelona, l’enginyera, que formava part de la tripulació del vaixell Sirius, un dels més importants de la flotilla, ha explicat com es van viure les hores posteriors a l’abordatge, sobretot un cop van ser portats a port. “A partir de llavors, la rebuda va ser molt violenta”, ha assegurat. Així, ha relatat que “ens van agafar dels cabells, ens van lligar amb brides i ens van deixar a un pàrquing on tocava el sol tot el dia i de nit feia fred. El cap l’havíem de tenir a terra i a la mínima que ens movíem ens cridaven i aplicaven violència”, ha explicat.

“Ens van agafar dels cabells, ens van lligar amb brides i ens van deixar a un pàrquing on tocava el sol tot el dia i de nit feia fred. El cap l’havíem de tenir a terra i a la mínima que ens movíem ens cridaven i aplicaven violència”

També ha denunciat que les autoritats d’Israel van fer desaparèixer l’ajuda humanitària que duien el vaixell. “Crec que la van tirar al mar. Ells van estar moltes hores al vaixell. O la van tirar o se la van quedar”, ha assegurat Vélez.

També ha relatat la tensió amb què es va viure el tram final de la travessa pel Mediterrani, sobretot arran que la flotilla patís atacs amb drons. “Des de llavors, totes les nits i els dies van ser durs; estàvem en alerta màxima”, ha apuntat. Així, “vam practicar molts cops els protocols d’incendi o el d’abandonar la nau”.

Sobre els motius que la van portar a sumar-se a la iniciativa, ha recordat que ho ha fet “per un tema d’humanitat”. Així, ha explicat que “em vaig informar sobre Palestina durant tot l’estiu i no podia quedar-me quieta veient les imatges; volia fer alguna cosa i quan vaig veure que es plantejava la flotilla, vaig pensar que era l’oportunitat perfecta”.

Per a Vélez, l’acció ha valgut la pena. Recorda “l’emoció” que va sentir quan, durant el viatge de retorn, se’ls va informar de les multitudinàries manifestacions de protesta que se celebraven a Barcelona o Madrid. “Hem fet alguna cosa útil; la gent estava aturant les ciutats. És un orgull”, ha comentat. I és que, al seu entendre, “el món s’ha despertat”. També ha volgut agrair el suport de la família i amics i ha llançat un avís: Res ha finalitzat: “Encara que jo estigui aquí, això no s’ha acabat; hem de seguir lluitant”.