Així s’ha referit el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, en una de les pauses de la primera de les jornades de commemoració dels 35 anys de l’acord duaner. Riba s’ha referit, però, al que hauria de ser el germà gran de l’entesa signada el 1990, l’acord d’associació, tot assegurant que les reunions que s’han fet a Brussel·les els darrers dies han anat desbrossant el camí i en la reunió que s’ha de celebrar els darrers dies d’aquest mes el Consell de la UE només ha de tenir sobre la taula la decisió sobre la naturalesa jurídica de l’acord d’associació amb Andorra i amb San Marino.
Riba ha repassat l’activitat que manté el grup EFTA aquest mes de setembre i, si cal també, l’octubre. I ha destacat que “és un bon indicador que els estats membres i especialment la presidència (danesa) estan fent esforços perquè la decisió es prengui el més aviat possible i puguem anar cap a la signatura, que és el que esperem”. El secretari d’Estat ha puntualitzat que s’han llimat ja les diferències entre Itàlia i San Marino relatius al protocol de serveis financers i també aspectes relatius a l’acord amb Mercosur.
“És un bon indicador que els estats membres i especialment la presidència (danesa) estan fent esforços perquè la decisió es prengui el més aviat possible i puguem anar cap a la signatura, que és el que esperem”
Solucionats aquests aspectes, ja només queda resoldre la naturalesa jurídica de l’acord d’associació amb la UE i Andorra i San Marino. Riba espera que no calguin les tres reunions programades a l’octubre. Però, en tot cas, la presidència danesa preveu que durant el mes que ve a tot estirar es resolgui la situació de manera definitiva. Els negociadors andorrans no tenen cap indici clar de per on poden anar els trets. Segons Landry Riba, “es manté el criteri del servei jurídic del Consell de la Unió que d’acord en si no té elements suficients perquè sigui considerat mixt de manera obligatòria” i, per tant, serà la discrecionalitat política la que resolgui.
En aquest sentit, el secretari d’Estat ha explicat que en la presa de decisions impera el fet de no establir precedents arran d’altres possibles casos o acords. I, en aquest cas, França tenia joc obert amb el Mercosur i probablement aquest era una de les qüestions que feien que des de París es veiés la necessitat de considerar mixt l’acord amb Andorra. Però una vegada tancats els tractes amb Mercosur i incloses unes salvetats imposades per França, això podria facilitar el camí de l’acord no mixt.
De fet, també s’ha mostrat en aquest sentit l’excap de Govern i membre del pacte d’Estat sobre la UE Jaume Bartumeu, que ha explicat que els darrers dies ha mantingut trobades amb els ambaixadors espanyol i francès i els ha demanat que transmetin la necessitat d’accelerar la carpeta de la naturalesa jurídica de l’acord d’associació amb la UE. I hauria mirat de fer passar el missatge al Copríncep i president de la República Emmanuel Macron que potser resolta la qüestió del Mercosur, ara toca collar una mica el Quai d’Orsay perquè no posi més traves després de gairebé dos anys de finalització de les negociacions.
Landry Riba ha repassat el calendari a seguir una vegada es resolgui la naturalesa jurídica de l’acord. I ha assegurat que en relació amb la firma del mateix, no canvia massa si s’acaba decidint si és mixt o si no ho és. Una vegada els 27 trobin la unanimitat, el consens necessari sobre la naturalesa de l’acord en un parell de mesos es pot firmar. I en funció de com caigui el Nadal, després escau un tràmit del Parlament Europeu, que es pot allargar uns mesos més malgrat que ja té la feina molt avançada.
Andorra no esperaria què fan la resta de països en el cas que es tracti d’un acord mixt i després d’una campanya informativa d’uns sis mesos es podria procedir a celebrar el referèndum. “¿Seria al segon semestre del 2026, doncs?”, se li ha demanat al secretari d’Estat. I Landry Riba ha respost amb un: “Aquest és el missatge que el cap de Govern ha donat cada cop i és el que nosaltres estem treballant. Qualsevol planificació la fem sobre aquest escenari”, ha reiterat el cap de la delegació negociadora andorrana.
A preguntes dels periodistes, i vistes les crítiques llançades, justament, per Jaume Bartumeu, Riba ha defensat el comportament d’Espanya i de França en el desenvolupament de les negociacions sobre la naturalesa jurídica de l’acord i de l’acord en general. En aquest sentit, el secretari d’Estat ha assegurat que “França i Espanya, quan els ha tocat la presidència rotatòria del Consell, han ajudat i molt. No estaríem on estem sense l’esforç que van fer els nostres dos països veïns”. Ara bé, en la decisió estricta sobre la naturalesa jurídica, ha recordat el secretari d’Estat, es tracta de “dues veus entre 27. I aquí tenen menys ascendent del que voldríem potser nosaltres”.