Les avaluacions de seguretat són una de les “compensacions” que Andorra ha d’atorgar a la Unió Europea (UE) a canvi que no s’apliqui al Principat el sistema ‘entry/exit’ d’entrades i sortides a l’espai Schengen. Andorra va decidir “negociar un acord específic” per a la gestió de les fronteres. I l’entesa que entrarà en aplicació provisional en unes setmanes, pendent de la firma definitiva i, també i de manera paral·lela, a expenses que es tanquin els serrells de caràcter tècnic o pràctic que s’han de resoldre de manera bilateral o tril·lateral amb Espanya i França.
Les avaluacions de seguretat seran obligatòria en el cas de les sol·licituds inicials i les renovacions de ciutadans de països tercers. I obligaran a modificar la llei d’immigració, com ha explicat la ministra d’Interior, Ester Molné. La titular ministerial, la seva col·lega d’Afers Exteriors, Imma Tor, i el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba han comparegut davant la comissió de Política Exterior del Consell General, a petició de Concòrdia, per exposar l’estat de les negociacions per a la gestió de les fonteres.
Justament han estat els consellers concordis Cerni Escalé i, en menor mesura, Núria Segués, els que s’han mostrat més actius a l’hora de fer preguntes. Escalé ha insistit en bona mesura en el fet que no es pugui saber per quin motiu algú que visqui a Andorra o hi pretengui establir-se els països Schengen decreten una amenaça o una alerta. I més enllà d’alguna qüestió tècnica demanada per la socialdemòcrata Laia Moliné, la demòcrata Carolina Puig i els líders de Ciutadans Compromesos (Carles Naudi) i Andorra Endavant (Carine Montaner) han elogiat la negociació feta pel Govern.
AVANTATGES
De fet, els responsables governamentals han elogiat l’acord global aconseguit i el “missatge de confiança envers Andorra” que hauria donat la UE. “Un missatge de confiança que ha estat construït al llarg dels anys i de les negociacions precedents”, ha afirmat Tor, que ha explicat que el nou sistema de control, gràcies a la negociació, “en relació a les nostres fronteres no ha canviat substancialment” i “tant França com Espanya han mantingut l’statu quo”. L’aplicació estricta del denominat ‘entry/exit’ “hauria suposat un greu perjudici per a l’economia i per a tots els nostres ciutadans”.
Mentre Landry Riba ha repassat el cronograma de la negociació, Tor ha destacat tres dels avantatges que a parer seu porta la negociació més enllà de no haver-se de sotmetre a un control sistemàtic a les fronteres. Així, els residents a Andorra procedents d’estats tercers podran gaudir de circular lliurement per l’espai Schengen. Andorra també podrà disposar d’una millor informació dels ciutadans que vénen de fora gràcies a les dades procedents dels països Schengen i hi haurà “un reforçament de la cooperació policial ja existent amb els estats veïns”.
La ministra d’Exteriors ha exposat que aquesta mateixa setmana tècnics de França i Espanya, sense que Andorra hi tingui res a dir, han mantingut trobades per, per exemple, decidir quan intervindrà un país o l’altre en la presa de decisions o anàlisi de nivell de seguretat. Alhora, “ja s’han decidit quin són els instruments necessaris per aplicar” l’acord. I que tenen a veure amb esmenes als acords de cooperació policial “que ja tenim amb Espanya i França”, un altre instrument per ordenar el trànsit i les readmissions i expulsions. I un altre per decidir avaluacions de seguretat.
Aquestes avaluacions, ja s’ha dit, seran obligatòries en determinats escenaris. I aleatòries davant el fet que s’han de canviar les targetes de residència als nacionals de països tercers que a partir d’ara es podran moure per l’espai Schengen. L’acord dona un marge de dos anys per canviar aquests documents. I ja es miraran d’anar canviant si algú veu caducar la vigència de la seva targeta.
Riba ha exposat que si França o Espanya determinen que un ciutadà que resideix al país o hi pretén venir a viure i treballar resulta un amenaça per a l’espai Schengen o bé se li revocarà l’eventual permís que tingui o bé que no se l’autoritzarà si és una petició inicial. Serà Andorra que s’haurà d’encarregar de fer-lo fora i els països veïns ja establiran de quina manera. Si es determina que el ciutadà s’ha de posar en alerta “es pot autoritzar per amb limitacions en el moviment a l’espai Schengen”. És a dir, el Govern podrà atorgar el permís a aquesta persona però no podrà circular per Schengen.
CANVIS EN LA LLEI D’IMMIGRACIÓ
Les avaluacions de seguretat i altres elements a redós de l’acord ja negociat obligaran a modificar la llei d’immigració, que es preveu que es canviï abans que finalitzi la legislatura. I una part de les variacions tenen a veure amb el permís condicional de treball temporal que es podrà expedir mentre es fa l’esmentada avaluació de seguretat. S’expedirà un document provisional que s’ha d’acabar de definir com serà, però que no permetrà al beneficiari moure’s per Schengen a no ser que sigui en règim turístic o altri.
Aquesta autorització condicional s’expedirà, en el cas d’estada i treball, per autoritzacions temporals, per a treballadors temporals d’empreses estrangeres, per a residència i treball, i per compte propi només en el cas de metges del SAAS. El mateix permís només per estada s’expedirà en règim condicional per a estudis, pràctiques, esport d’alt nivell o recerca; per a l’ingrés en centres geriàtrics. o de cures, i per al reagrupament familiar.
Si hi ha silenci administratiu per part de qui hagi de fer l’avaluació de seguretat, sigui França o sigui Espanya, el silenci serà positiu
França i Espanya tindran 28 dies naturals prorrogables en 14 dies més per determinar si es valida una autorització o no. I, de fet, els dos països veïns només intervindran si prèviament el sol·licitant ha passat tots els controls que ha de fer l’administració andorrana. Hi haurà dret al recurs si un peticionari és considerat una amenaça o se li assigna una alerta. I en fase de recurs, el document condicional serà substituït encara per un altre targetó, per tal que quedi clar que està la seva sol·licitud en vies de recurs. Si hi ha silenci administratiu per part de qui hagi de fer l’avaluació de seguretat, el silenci serà positiu.
Sobre la qüestió dels dies que tindran Espanya o França per respondre l’avaluació, Cerni Escalé s’ha mostrat molt insistent de si no seria possible escurçar aquest termini, vist que a San Marino el termini inicial de resposta és de 14 dies. En aquest cas ha sortit a salvar els responsables governamentals el conseller de Ciutadans Compromesos Carles Naudi, que ha recordat que “a Andorra hi ha deu vegades més de temporers que a San Marino, que en sol tenir uns 400 mentre nosaltres ens acostem a 4.000”.
També s’ha de fer canvis perquè un ciutadà d’un país tercer podia estar en règim turístic a Andorra un màxim de 90 dies dins d’un any. Ara serà un màxim de 90 dies dins de 180 dies. Molné també ha explicat que s’haurà de canviar el format del permís d’immigració i s’estableix un règim transitori d’un any. Una altra modificació té a veure amb la necessitat de complir amb la llei de protecció de dades, atès que hi ha d’haver “una transferència internacional molt important de dades”.
Comentaris