L’acord, però, no pot entrar en vigor a Andorra fins que no superi el referèndum que s’hauria de convocar a l’efecte i, en funció del resultat, l’acabi votant el Consell General, amb una majoria qualificada de dues terceres parts si escau. L’acord en qüestió és complex i molt voluminós. Però es pot començar a entendre o desgranar a partir d’onze punts. Onze claus com les que segueixen.
1. Què se signa. Un acord que permet a Andorra participar en el Mercat Interior de la UE mitjançant la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals.
2. No és una adhesió. Andorra no esdevé estat membre: no hi ha drets polítics (no es vota a les eleccions europees), no s’aporta als pressupostos de la UE i queden fora de l’acord la fiscalitat, la política exterior i el control de les fronteres.
3. Un acord asimètric i gradual. Amb períodes transitoris i adaptacions per a Andorra: en destaquen els 30 anys per al tabac, 15 per als serveis financers, 7 per a les telecomunicacions i 3 per a la lliure prestació de serveis i 2 per a la lliure circulació de persones. Els sectors que avui no existeixen al país no han d’aplicar la normativa fins que n’hi hagi (Exemption until there is a sector).
4. Nous drets per als ciutadans. Estudiar, treballar, viure, jubilar-se o crear una empresa a la UE en les mateixes condicions que els seus nacionals i sense discriminació per nacionalitat; targeta sanitària europea; coordinació de la seguretat social; reconeixement de qualificacions.
5. Andorra conserva el control de la immigració. L’acord estableix una solució asimètrica en matèria de lliure circulació de persones: els ciutadans andorrans podran estudiar, treballar i residir als països de la UE en les mateixes condicions que els ciutadans europeus, sense discriminacions pel fet de tenir nacionalitat andorrana. En canvi, Andorra mantindrà un sistema de control de la immigració, basat en tres quotes (treballadors, residents passius i temporers de menys de 12 mesos), i un sistema de verificació d’antecedents penals. El nou sistema s’aplicarà després d’un període transitori de dos anys i es revisarà cada deu anys, amb l’acord de les dues parts. L’Acord incorpora dues declaracions interpretatives (sobre ciutadania de la Unió i sobre el concepte de seguretat i ordre públic).
6. Oportunitats per a les empreses. Accedir al Mercat Interior per prestar serveis, operar i establir-s’hi, participar en licitacions públiques europees, associar-se amb empreses de la UE, desenvolupar sectors d’alt valor afegit i rebre finançament de programes europeus. Alhora, facilitar que empreses europees puguin establir la seva activitat, o part d’aquesta, a Andorra.
7. Una relació d’igual a igual. Un comitè mixt permanent, el dret a ser consultat en l’elaboració de les normes europees i l’accés al Tribunal de Justícia de la UE.
8. Un impacte econòmic positiu, segons un estudi independent. L’estudi d’AR+I i KSNET estima un PIB un 5% més alt el 2050 en l’escenari més conservador, comparat a un escenari sense acord.
9. Els reptes de l’acord. Adaptar progressivament la legislació i les estructures administratives, assumir els costos associats a la seva aplicació, preparar les empreses i els professionals per afrontar els canvis i aprofitar les noves oportunitats, i dotar l’Administració dels recursos i les capacitats necessàries per aplicar l’Acord i potenciar-ne els beneficis, respectant les especificitats d’Andorra.
10. Què falta en aquest camí. Consentiment del Parlament Europeu, aplicació provisional a San Marino mentre hi ha ratificació per part dels estats membres. A Andorra, referèndum consultiu (políticament vinculant) i ratificació pel Consell General amb una majoria de dos terços, si escau.
11. El text és públic i pot consultar-se, juntament amb l’estudi d’impacte i els materials explicatius.