Espot ha explicat durant una trobada de Nadal amb els mitjans de comunicació que la definició de la naturalesa jurídica del text acordat entre la UE i Andorra i San Marino ja no es podrà acordar durant la presidència danesa i haurà de ser sota tutela de Xipre que s’acordi si es tracta d’un acord mixt o no mixt. El mandatari governamental ja ha donat per fet que serà mixt, però només en dues petites qüestions: la bona governança en matèria fiscal i inversions en cartera.
S’està fent un treball en paral·lel “amb la comissió per veure com podem extreure aquestes dues parts i mantenir viu la resta de l’acord” i que tota aquesta resta no hagi d’estar ratificat per tots els parlaments europeus
El cap de l’executiu ha explicat que s’està fent un treball en paral·lel “amb la comissió per veure com podem extreure aquestes dues parts i mantenir viu la resta de l’acord” i que tota aquesta resta no hagi d’estar ratificat per tots els parlaments europeus i pugui “desplegar totes les potencialitats” amb independència de les dues qüestions mixtes. En tot cas, Espot ha indicat que quan quedi definida la naturalesa del text, probablement durant el primer trimestre, i el Consell de la UE ho oficialitzi, posteriorment s’haurà de firmar el text final tant per part d’Andorra com per part de la Comissió Europea.
Després, tot plegat haurà de passar cap al Parlament Europeu per a la seva ratificació general i, si és mixt, llavors caldrà que cada cambra parlamentària nacional i algunes de regionals -en el cas d’Alemanya, per exemple- comenci a ratificar el text. Serà en aquest moment, ha insistit Espot, que es convocarà el referèndum si és que encara hi ha marge durant el que queda de legislatura. “Llavors demanarem als ciutadans si estan d’acord amb l’acord d’associació i també haurem de demanar si estan d’acord amb què la part no mixta entri en vigor de forma provisional.”
Si la resposta fos afirmativa en els dos casos, “haurem de canviar la nostra normativa interna per fer-ho possible, però és una cosa que no es farà sense un referèndum previ”. “Aquest és el nostre compromís pel que fa a aquesta legislatura. Si tot això s’esdevé abans no s’acabi la legislatura, farem el referèndum. Si no dona temps” caldrà veure quina és la voluntat del proper executiu perquè, ha recordat Espot, ell va heretar un compromís que va ratificar el 2019 i el 2023. Però ara acaba.
REFLEXIÓ
Espot ha recordat que fer el referèndum era un compromís “que jo vaig assumir el 2019 i vaig assumir el 2023, és un compromís que ja venia el 2015 del meu predecessor, el senyor Antoni Martí, però aquest compromís arriba a la fi. És a dir, quan aquest compromís que has dit que l’assumiries i resulta que no tens temps d’assumir perquè s’esgota la legislatura per fets que no has allargat, perquè ens hagués agradat molt més que tot aquest procés s’hagués substanciat de manera més ràpida”, a partir d’aquí sobre noves “perspectives”. I “poden ser unes eleccions plebiscitàries”. O fins i tot acudir a les urnes dient que no cal un referèndum i que “si hi ha hagut un aval previ d’un determinat projecte de govern, aquest referèndum és innecessari o per contra és manté el compromís. Jo puc entendre totes aquestes opcions i crec que totes elles es poden argumentar perfectament”, ha afirmat el cap de Govern.
Espot manté que anunciar la celebració d’un referèndum va ser un error perquè va contribuir a polititzar el debat sobre una qüestió, la de l’associació amb Europa, eminentment tècnica
Espot ha deixat clar que ell no haurà d’avalar res i que “correspondrà al senyor (Guillem) Casal, al senyor (Ladislau) Baró o a la senyora (Conxita) Marsol o a qui pertoqui ser el candidat i, evidentment, al grup de dones i homes a qui pertoqui decidir sobre aquesta qüestió”. El cap de Govern ha deixat clar que “no vull que s’interpreti de cap de les maneres que m’estic desdient del que em vaig comprometre”, però ha vingut a dir que anunciar la celebració d’un referèndum amb tant de temps de marge va ser un error.
I ha justificat aquesta errada explicant que l’anunci del referèndum segurament “ha polititzant” el projecte d’acord d’associació. Ha posat excessiva política a la política i ha tensionat massa el debat sobre l’acord d’associació. I aquí, usant el terme “alçada de mires”, ha llançat un dard enverinat a Concòrdia tot acusant indirectament la formació de fer política amb una qüestió que, per exemple a San Marino, ha quedat en un terreny molt més tècnic i això ha comportat que es facilités un major consens.