Com ha reconegut la mallorquina Francina Armengol, “sempre he pensat que com més coneixes un poble, com més saps, més respecte tens i també més capacitat per prendre les iniciatives legislatives necessàries”. I és que segons la presidenta del Congrés espanyol, malgrat que hi ha molts temes que els lideren els governs, quan cal fer segons quines iniciatives o votar depèn de quins pressupostos, si es coneixen els territoris i les seves particularitats tot és molt millor. Armengol s’ha mostrat, al costat del síndic general, Carles Ensenyat, molt satisfeta d’haver reprès els contactes amb Andorra, amb qui ha recordat que hi ha una excel·lent relació. Igual com els governs tenen molt bona relació, “crec que és molt bo també que els parlaments ho fem”. Perquè “els parlaments en el fons representem la pluralitat ideològica de tots els països que representem”.
Ensenyat, en el discurs oficial de posada en marxa de les activitats emmarcades en aquesta jornada bilateral de treball parlamentari, ha destacat el fet que després de 18 anys sense relació dels grups d’amistat, ara transformats en fòrums de treball, finalment fa uns mesos es va reprendre l’activitat. El síndic general ha exposat les tres principals línies de treball de les reunions d’aquest dilluns: la homologació d’Andorra a les institucions i els marcs europeus; la relació transfronterera; i com les societats actuals en general i els parlaments en concret afronten temes cabdals d’interès global com la IA o el canvi climàtic.
Els dos dirigents institucionals s’han mostrat convençuts que una trobada com la d’aquest dilluns pot servir per avançar en moltes qüestions. I que els representants parlamentaris d’un costat i l’altre puguin veure a partir de llavors les coses amb una altra mirada, des d’una altra òptica. Però sempre fent-se suport. Com el suport que Francina Armengol ha recordat que Espanya brinda a Andorra en relació amb l’acord d’associació amb la UE. De fet, la dirigent socialista espanyola ha assegurat que el Principat sortirà molt beneficiat d’una associació amb Europa, però, en tot cas, “tenim una confiança absoluta en què el poble andorrà elegirà i farà el que li pertoqui i prendrà les seves decisions”. Això sí, Espanya facilitarà les eines que escaigui.
JORNADES DE TREBALL
Durant la jornada s’han dut a terme tres reunions de treball, centrades en l’homologació internacional d’Andorra i l’acord d’associació amb la Unió Europea, la cooperació transfronterera pirenaica i la transformació digital, innovació i intel·ligència artificial. La presidenta de la comissió legislativa de Política Exterior, Berna Coma, ha fet una valoració molt positiva respecte a aquesta segona trobada del fòrum, on s’ha pogut fer seguiment de les temàtiques que es van abordar a Madrid el passat mes de novembre. Principalment, Coma ha destacat la predisposició per part de la delegació espanyola per solucionar situacions conjuntes, com la d’agilitzar el pas dels transfronterers a la frontera hispanoandorrana o l’aplicació de l’Acord Trilateral pel que fa als estudiants. D’altra banda, en matèria de cooperació transfronterera també s’ha parlat d’infraestructures i de la necessitat de continuar treballant per millorar la comunicació i les connexions actuals d’Andorra. A més, s’ha abordat la fiscalitat de la mà del tècnic Gregori Ramírez, cap de l’àrea d’informació al contribuent, que ha explicat el procés de transparència i homologació internacional d’Andorra des del 2009.
A les reunions ha assistit, per part del Consell General, els membres de la comissió legislativa de Política Exterior Berna Coma, Núria Segués, Laia Moliné, Cerni Escalé i Carine Montaner; i per part del Congrés dels Diputats, Marta González, vicepresidenta quarta del Congrés dels Diputats; Carmen Navarro, secretària quarta del Congrés; Alberto Fabra, diputat i president de la comissió mixta per a la Unió Europea; Marta Madrenas, diputada i portaveu de la comissió mixta per a la Unió Europea; Ana Martínez, diputada i portaveu adjunta de la comissió de Transports i Mobilitat Sostenible; César Ramos, diputat i portaveu de la comissió de Transports i Mobilitat Sostenible; i Pilar Alía, diputada i portaveu adjunta de la comissió d’Economia, Comerç i Transformació Digital.
BON VEÏNATGE
Retornant a les qüestions més institucionals, i durant el seu discurs, el síndic general ha remarcat que els vincles que uneixen Andorra i Espanya van més enllà de la proximitat geogràfica, “comparteixen una relació construïda al llarg dels anys sobre el veïnatge, els intercanvis humans, les afinitats culturals, les relacions econòmiques i una intensa convivència quotidiana”. Més concretament, però, ha recordat que tots dos parlaments no es reunien des del 2008 i que això suposava “una anomalia que calia corregir”. I, precisament, ha recordat que la nova comissió interparlamentària busca “establir un espai estable de diàleg, intercanvi i cooperació entre representants democràticament escollits d’ambdós països”.
Per la seva banda, la presidenta del Congrés dels Diputats ha afirmat que aquest segon fòrum “és la confirmació de què els objectius s’estan complint” , i que es tracta d’un espai des d’on abordar reptes conjunts com la intel·ligència artificial, la sostenibilitat, l’educació o la cultura. Armengol ha assegurat que les relacions entre ambdós parlaments continuaran construint-se “sobre el respecte mutu, l’amistat, la confiança i la cooperació”.
DE LA CAMPANA A LA TRADUCCIÓ AL CATALÀ
Els integrants del grup de treball parlamentari, tots menys els síndics i la presidenta del Congrés, han aprofitat la trobada entre els màxims representants institucionals per fer una ràpida visita a les dependències, noves, del Consell General. I s’han parat durant una estoneta a l’hemicicle, on la consellera Carolina Puig, com a integrant de la sindicatura, ha portat la veu cantant dels parlamentaris andorrans -Núria Segués o Laia Moliné també han intervingut- per explicar als espanyols, de manera informal, alguns detalls de la concepció i disseny de l’hemicicle. Que si els materials, que si la llum, que si una referència a les set parròquies. O la campana que serveix per donar inici a les sessions. I que toca el conseller general representant de Canillo de més edat. Els diputats espanyols s’han interessat pel funcionament de la cambra, pel nombre de reunions que se solen fer i a un ‘popular’ parlamentari castellonenc -especialment pels draps bruts que va tenir antany- com Alberto Fabra li ha cridat l’atenció el fet que els membres del Govern a Andorra, no puguin ser parlamentaris. I al socialista Guillermo Hita li ha fet molta gràcia la qüestió de la campana, advertint que si aquest element fos present al Congrés espanyol, se’n faria molt d’ús. Tots els diputats espanyols que han vingut a Andorra o són del PSOE, com la pròpia Francina Armengol (i també César Joaquín i l’esmentat Hita), o són del Partit Popular (com el citat Fabra o la vicepresidenta quarta Marta González i també Carmen Navarro, Héctor Palencia, Maria Pilar Alía). Només hi ha una nota ‘discordant’, la diputada de Junts i exalcaldessa de Girona Marta Madrenas. La gironina ha demanat poder dur a terme totes les intervencions de la jornada de treball en català, llengua oficial a Andorra i cooficial a Espanya. Madrenas ha assegurat que entén l’espanyol però no el parla. I en conseqüència el Consell General ha hagut de contractar serveis específics de traducció del català a l’espanyol per tal que tots els diputats que no entenen la llengua oficial del país puguin entendre Madrenas i si algun conseller general opta pel català, doncs també.