Després del passamants amb desenes de persones, representans de totes les institucions del país i convidats especials de la pròpia ambaixada, Pérez-Desoy ha abordat en un sintètic discurs alguns dels temes clau que lliguen Andorra i Espanya i, també, algunes de les qüestions candents en matèria internacional que han permès el diplomàtic relacionar-ho amb un Estat o l’altre, com la tragèdia de Gaza. I ha aprofitat per celebrar “la posició compartida pel que fa al reconeixement de l’Estat de Palestina i la solució dels dos estats, al mateix temps que denunciem el terrorisme i demanem l’alliberament dels ostatges”.
L’ambaixador espanyol, amb certa celeritat perquè moltes de les autoritats presents a l’acte havien d’acudir, després, a un altre esdeveniment, ha lamentat el fet que “veus poderoses denuncien la ineficàcia del multilateralisme i preconitzen la seva fi, i la substitució del diàleg i la cooperació per una visió darwinista de les relacions internacionals, basada en la força i les relacions de poder”. I contraposant-ho amb aquest món dominat per la força ha destacat que “Europa és un símbol de pau, cooperació i progrés del qual hem de fer estendard”.
EUROPA
Ha estat en aquest punt en què Pérez-Desoy ha aprofitat per fer referència a l’acord d’associació, al qual ha donat “tanta transcendència pel Principat com va ser, al seu dia, el referèndum de la Constitució”. En aquest sentit, “i des del màxim respecte per la voluntat sobirana dels ciutadans andorrans, he de recordar que des del començament de les negociacions, fa gairebé catorze anys, tots els governs espanyols ha fet costat als diferents executius andorrans pel que fa a la sovint complicada gestió. Això inclou el suport al caràcter no-mixt de l’acord, que hauria de simplificar, i facilitar, la seva tramitació”. El diplomàtic, en declaracions posteriors, ha deixat clar que és una decisió jurídica, no pas política. Espanya està convençuda que “el poble andorrà, que ha demostrat el seu seny en altres moments importants, també ara sabrà triar el millor pel seu futur, en aquesta cruïlla històrica”.
Ha virat després Pérez-Desoy cap a la cooperació transfronterera, “una eina política, en un continent que ha patit la catàstrofe de les dues guerres mundials, i que permet que els territoris fronterers treballin junts per resoldre problemes comuns. Malauradament, a la major part del món, amb més de cinquanta guerres actives, i ple de murs, parlar de cooperació transfronterera sembla una quimera”. El diplomàtic ha tornat a fer aquí una contraposició. “No és el nostre cas. La frontera entre Espanya i Andorra és una de les dinou fronteres exteriors de la UE, i són moltes les propostes tangibles tenim damunt la taula per a millorar la vida dels nostres ciutadans”.
L’acord d’associació, per a Pérez-Desoy, té “tanta transcendència pel Principat com va ser, al seu dia, el referèndum de la Constitució”
L’ambaixador ha enumerat llavors alguns exemples, com ara “l’estudi de viabilitat del Tramvalira que la Generalitat de Catalunya ha inclòs en els projectes que seran finançats amb fons europeus, i que ha de servir per relligar els territoris d’ambdues bandes de la frontera”. En aquest sentit, “donem suport als esforços per a reforçar la institucionalitat d’aquest espai de cooperació al Pirineu oriental, amb l’objectiu d’aconseguir una més gran visibilitat, davant del món, i molt particularment de les institucions europees”. I abans de parlar de convenis bilaterals com de l’ONCE o la cooperació que hi ha en matèria policial, o d’agrair la tasca dels docents, s’ha endinsat a parlar de qüestions migratòries. Sense dir-ho, vaja, l’impacte que té a l’Alt Urgell el traspàs de ciutadans procedents d’Andorra, i que en marxen per manca d’habitatge o per algunes qüestions de seguretat pública.
Pérez-Desoy ha dit que “tal com es va posar de manifest a la recent cimera de la Comunitat Política Europea de Copenhaguen, a la qual varen assistir els nostres caps de govern, cal ‘adoptar una agenda compartida, que integri innovació i cooperació transfronterera’ per tal d'aconseguir una migració sostenible a Europa”. Per això ha celebrat “la creació del grup de treball hispano-andorrà d’afers fronterers i migratoris, que ens ha de permetre, lluny de la demagògia, i sobre la base del diàleg, analitzar els problemes, i trobar conjuntament solucions”.
L’ambaixador espanyol ha finalitzat el seu discurs en el marc del dia de la Hispanitat fent “una crida a combatre el pessimisme institucional que sovint ens envolta, des de la responsabilitat, i la confiança en què tots plegats, administracions, i ciutadans, sabrem estar a l'altura d’aquesta hora greu per Europa i pel món”.