Així es revela en les respostes a les preguntes que sobre el conveni amb la Unió Europea s’han inclòs en l’Observatori del segon semestre. Un primer detall que ressalta dels resultats és el fet que només tres de cada deu andorrans -i únicament dos de cada deu residents- se senten ben informats de les negociacions establertes amb l’organisme comunitari. Per tant, es considera que la comunicació no és prou bona. De fet, a l’hora de valorar la tasca que es fa des del Govern a l’hora d’informar, només un 27,8% consideren que és bona o molt bona.
Es tracta, tot s’ha de dir, de resultats similars als de l’enquesta d’ara fa un any. En canvi, on sí que hi ha una variació significativa és el nombre d’andorrans que consideren que l’acord seria negatiu per a Andorra. Del 44,3% que llavors mantenien aquesta opinió, s’ha baixat a un 34%. Per tant, 10 punts. Ara bé, també s’ha de dir, el nombre de persones favorables no ha pujat. Es manté en una línia similar: un 35,2% dels enquestats -35,3% fa un any- consideren que el conveni seria positiu. Per tant, gairebé es pot parlar d’empat tècnic. El que sí que ha crescut és el percentatge de sondejats que prefereixen no respondre -20,1%- i els que és mostren relativament indiferents: un 8,9% entén que no serà ni positiu ni negatiu.
Aquesta evolució és similar a la que es dona entre els no andorrans. El percentatge de persones contràries a l’acord també cau: del 37,2% a un 25,8%, mentre que es manté el d’aquelles que el consideren positiu (42,4%). En aquest cas, el que creix notablement és el d’enquestats que prefereixen no respondre la pregunta: 26,5%.
L’acord d’associació, però, continua generant dubtes. Entre els andorrans entrevistats per a l’Observatori, només un 21,1% consideren que el document que s’ha negociat és el que ha de marcar el camí de la relació que Andorra tinguin en un futur amb la UE. En canvi, el 38,6% consideren que l’opció més adequada seria conservar els acords actuals. Un 11,1% preferiria un conveni diferent del negociat i, finalment, els extrems oposats: un 5,6% dels entrevistats aposten per passar a ser un Estat membre i un 6,6% per tenir menys relació amb l’organisme comunitari.
L’enquesta també demanava pels aspectes de l’acord que podrien afavorir Andorra i els que podrien tenir-ne una influència negativa. En el segon llistat, un guanya per golejada: el 24,4% dels interrogats consideren que la lliure circulació de persones seria negativa per al Principat. Altres aspectes dolents mencionats, ja a més distància, seria el risc d’haver d’apujar impostos (6,6%), problemes d’inseguretat (6,4%) o la competència que les empreses foranes podrien representar per al teixit econòmic local (6,3%).
En canvi, en la primera llista, la d’aspectes positius, hi ha una major igualtat. L’obertura econòmica, amb el 10,6%, seria el benefici més important segons els enquestats, seguit, justament del que suposaria la lliure circulació de persones -mobilitat de treballadors o més facilitats per a viatjar- (9,4%). També es menciona la possibilitat d’estudiar fora (5,1%).
L’Observatori també aprofita per demanar als entrevistats pels acords actualment existents amb la UE. En línies generals, convenis com el comercial del 1990, el protocol veterinari del 1998, l’acord monetari i el d’intercanvi de dades fiscals es valoren de forma positiva, amb percentatges que oscil·len entre el 70% i el 83,3%.