Així, el líder de la formació, Cerni Escalé, ha recordat que, actualment, tot el procés es troba aturat, a l’espera que la mateixa UE -el seu Consell- decideixi quina tipologia té el conveni. I, per tant, si cal ser refrendat per tots els parlaments dels països membres. Això, cal recordar, allargaria molt el procés per a la seva entrada en vigor. Per al parlamentari de Concòrdia, però, no s’ha de veure de forma negativa aquesta situació. Al contrari.
“Per a nosaltres és bo. Ens dona l’opció de renegociar. Podem aprofitar per tornar a posar sobre la taula aspectes que no són tan positius per a nosaltres”, ha afirmat durant l’acte que el partit ha organitzat, obert a la ciutadania, per apropar la posició sobre l’acord i, també, explicar quin és el moment actual. Entre aquests punts que es podrien obrir de nou, segons Escalé, hi hauria matèries com l’habitatge i la inversió estrangera immobiliària.
La formació defensa que hi ha marge per tornar a posar sobre la taula aspectes tancats de l’acord com la política migratòria, la inversió estrangera immobiliària o l’acceptació de les normatives comunitàries, tot assegurant que hi ha precedents en acords tancats amb altres països de tractes més favorables
Així, sobre aquest darrer ha recordat que, tal com està ara mateix, el conveni contradiu la Llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge, la coneguda com a Llei òmnibus. Aquesta posa limitacions -Escalé no ha negat que al seu entendre poc ambicioses- a la compra d’immobles per part de no residents. Aquesta opció, acord a la mà, no hauria de ser possible. Per això, defensa que “cal una excepció com la que ja hi ha a Malta o Liechtenstein” que permeti establir aquestes restriccions.
El parlamentari ha posat en relleu que, a diferència del que defensa Govern, ara mateix no hi ha cap garantia que Andorra pugui adoptar una mesura com aquesta. Via carta, ha apuntat, només es va dir que “una adaptació similar podria ser considerada”. I, per tant, no és segur que s’acabés acceptant. Dependria, en tot cas, del que es negociés dins del comitè mixt de seguiment del conveni.
Per tant, ha remarcat Escalés, “tal com ha estat pactat, l’acord fa impossible frenar directament la inversió estrangera immobiliària, perquè s’ha de tractar el ciutadà europeu com als andorrans”. I això, ha alertat, suposa que “mesures que per a nosaltres ara són claus no es podran adoptar”.
La renegociació, al seu entendre, s’hauria d’ampliar a altres aspectes. La també parlamentària Maria Àngels Aché, durant l’acte, ha remarcat que la formació no comparteix un acord que veuen “massa ambiciós” i que “ultrapassa algunes línies vermelles que considerem innegociables”. Entre aquestes, la forma com s’ha resolt l’activitat dels professionals liberals, el mercat de l’energia i les telecomunicacions o les quotes migratòries. També s’alerta de l’afectació a la “sobirania legislativa”.
Un aspecte amb el qual s’han mostrat especialment crítics ha estat el futur de la política migratòria. Així, la parlamentària Núria Segués ha posat en relleu que, amb l’acord d’associació, “es perdrà control sobre les quotes i no es podrà discriminar en funció dels treballadors”. Una situació delicada, segons ha volgut posar en relleu Escalé. “Aquest fet, no discernir entre assalariats i comptes propis, és important. No podrem filtrar per professions o titulacions”, ha comentat. I això pot provar que els nous residents que arribin no siguin “aquells que poden interessar a les nostres empreses”. A més, ha recordat que els autònoms ja no hauran de fer cap dipòsit.
De fet, ha volgut comparar els acords assolits per San Marino -en el marc d’aquestes negociacions- o Liechtenstein -amb el conveni en vigor fa temps-. I ha remarcat que les condicions assolides per aquests dos Estats són molt més favorables. “Està clar que s’ha de poder renegociar perquè hi ha precedents de tractes més bons. Hi ha alternatives dins del dret europeu que suposa una base sòlida per fer aquesta demanda”, ha indicat.
Finalment, també s’ha volgut fer èmfasi en el que, a l’entendre de Concòrdia, suposa una important “pèrdua de sobirania”. Segués i Escalé han posat en relleu que en cas de no estar d’acord amb alguna normativa que impulsi la Unió Europea i que Andorra hagi d’assumir, “qui acaba decidint és el Tribunal de Justícia de la UE”. Per tant, “decideixen des de Brussel·les, sense poder de decisió d’Andorra. I si no ens posem d’acord, decideix el tribunal d’una de les parts i en base al dret d’aquesta part”. I ha recordat que els precedents apunten que la decisió sempre serà a favor de l’organisme comunitari. “Això és extraordinari. No passa amb cap acord internacional”, ha assegurat Escalé, tot alertant que “seríem l’únic país de l’Espai Econòmic Europeu que no té dret a vet”. Per tant, entenen, hi ha països que tenen millors condicions i seria factible, novament, poder renegociar aquest punt del conveni.
Comentaris (6)